Ahir a la tarda els operaris encara s’afanyaven a enllestir alguns detalls de la Torre de la Vídua de Can Sala i del nou Arxiu Municipal. Mentre uns acabaven de fer les últimes pinzellades de pintura negra a la reixa que dóna pas a la finca altres treballaven dins la torre, fent els últims retocs a les finestres d’aquest edifici modernista.

Avui a les 12 del migdia, desenes de malgratencs i malgratenques omplien el carrer de Mar a l’espera de poder veure la nova Torre de Can Sala i el futur Arxiu Municipal. Abans que els ciutadans poguessin recórrer el resultat de nou mesos de feina, però, les autoritats han fet els discursos de rigor.

Joan Cañada, Director General d’Administració Local de la Generalitat, ha estat el primer en parlar per recordar que “inaugurar vol dir anar endavant, construir, millorar”. Cañada ha aprofitat l’ocasió per reflexionar sobre la crisi econòmica actual i sobre la necessitat de ser positius i saber aprofitar la situació per “amb menys recursos, ser més eficaços”: “Cal transmetre el suficient optimisme per impulsar l’economia, generar riquesa i dinamitzar la cultura. Optimitzar recursos, prioritzar les necessitats de la gent, exprimir enginy”. El Director General d’Administració Local ha aplaudit la recuperació del que considera “sens dubte, un edifici molt representatiu del poble, un símbol emblemàtic pel municipi” i ha qualificat la rehabilitació de la Torre de “projecte doblement interessant: per la rehabilitació i recuperació de l’edifici i perquè l’Ajuntament no assumeix noves despeses fixes. Serà la Diputació la que donarà nous serveis i assumirà els costos de manteniment de l’edifici”. Les obres de rehabilitació de la Torre de la Vídua de Can Sala han tingut un cost total de 891.703’89 euros, dels quals la Generalitat n’ha aportat 400.000 a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i l’Ajuntament n’ha finançat la resta. A partir d’ara, però, serà la Diputació de Barcelona la que assumeixi tots els costos de manteniment de la torre després d’haver acordat amb l’Ajuntament que l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació d’ubicarà a Can Sala. Ezequiel Martínez, diputat delegat de Societat del Coneixement de la Diputació de Barcelona, ha destacat la voluntat de servei al món local d’aquesta institució: “La Diputació només té sentit donant suport als Ajuntaments, no té cap altra rao d’existir”.

Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat, ha recordat el llarg camí recorregut abans de la inauguració d’avui: la catalogació de la torre com a bé cultural d’interès local, les gestions per a poder comprar l’edifici als seus propietaris, la sensibilització dels veïns de Malgrat i el seu desig de conservar Can Sala: “Ha estat una obra molt complexa i complicada, resultat de l’aportació de moltíssimes persones i del poble de Malgrat, que amb la seva voluntat guia com s’ha de governar el poble”.

Les mirades dels visitants, però, també s’han dirigit cap a l’edific del nou Arxiu Municipal, situat on hi havia l’antic hotel Bombai. El Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) ha assumit íntegrament els costos de construcció del nou equipament, que comptava amb un pressupost de 1.600.413 euros. Joan Rangel, delegat del govern a Catalunya, ha destacat la necessitat de treball conjunt entre les diferents administracions: “Per fer coses cal sumar esforços. Tots, dins les nostres possibilitats, hi hem abocat recursos”. En referència a la Torre de Can Sala, Rangel ha aplaudit que les futures generacions puguin conèixer el patrimoni d’abans: “És un projecte que recupera el passat i un projecte cap al futur, per vosaltres i pels vostres fills”.

Pocs minuts després que Campoy, Cañada, Martínez i Rangel tallessin la senyera col·locada a l’entrada de l’edifici, la multitud que moments abans esperava enmig del carrer de Mar ha omplert les sales de Can Sala i del nou Arxiu Municipal. Nens i nenes feien lliscar les estanteries del nou arxiu, encara buides. Veïns i veïnes omplien el terrat de l’arxiu per fotografiar la Torre de Can Sala mentre les sales de la torre s’omplien de gent i alguns curiosos s’aplegaven davant d’imatges antigues de l’edifici per comparar el resultat de la rehabilitació amb la torre modernista original, la que va idear l’arquitecte Esteve Rocafort i Carreras el 1909. Entre els visitants hi havia Xavier Guitart, membre de l’equip d’arquitectes responsable de la restauració. Per Guitart, “l’objectiu era restaurar la torre, retrobar, després de la quantitat d’usos que ha tingut l’edifici, tots els elements que li otorguen el seu valor emblemàtic i històric”. L’arquitecte ha destacat el rigor històric amb què es va elaborar el projecte i la voluntat del seu equip de “ser rigurosos i fidels amb l’autenticitat de l’edifici i amb tot el seu esplendor passat”: “L’arquitectura no és si m’agrada o no m’agrada, i la restauració és anar encara més enllà, és tornar a fer allò que havia sigut”.

A la portada es parla de la presentació de Viure el càncer.

UNITAT CATALANA

A la revista som-hi! del mes de juliol – agost, núm. 368, a la portada i en l’editorial, fent referència a la manifestació que es va fer a Barcelona el dia 10 de juliol es deia:

Hi vam ser. Calia anar a donar resposta pel tracte que rep el poble català, i es va fer. Podríem dir que amb escreix, perquè es va aplegar més gent de la que es pensaven, tant els convocants, com els partits, i com els de Madrid.

Un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, un milió i mig segons Omnium. Tant li fa, més d’un milió de persones és molta gent.

Una gent amb un comportament altament cívic, reivindicatiu però festiu, ferm però pacífic, dient les coses ben clares, i manifestant el què volien.

Allà es varen aplegar de tot. Autonomistes, federalistes, independentistes o simplement catalans emprenyats. Emprenyats perquè la sentència del Tribunal Constitucional retallant un Estatut que el poble català havia plebiscitat, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un tribunal que s’ha anat desprestigiant amb els anys, perquè segons els entesos s’haurien d’haver limitat a acceptar el que poble ja havia aprovat o, qui és que té més poder que el poble?

Un acte unitari pels pèls, però unitari al cap d’avall. Ara caldrà veure com gestionen la força d’aquesta manifestació els nostres polítics. Uns polítics, que segons el nostre parer, posen per davant els interessos del país, els del seu partit. Uns polític, que voldríem que tinguessin la talla suficient per resoldre el contenciós que Catalunya té plantejat amb Espanya.

Ara ens trobem davant d’unes eleccions per escollir els representants que hauran d’ocupar els escons del Parlament, i de la unitat que molts voldríem no se’n veuen traces.

C i U diu que ara “no toca” parlar d’independència, que hi ha altres problemes més immediats a resoldre. Si ara “no toca”, quan tocarà? Potser no tocarà mai, perquè plantejar una cosa així podria fer emprenyar els nostres clients.

El PSC diu que s’ha d’aconseguir la totalitat de l’estatut plebiscitat i treballar per l’Espanya plural. De l’estatut aprovat pel parlament català, i “cepillado” a Madrid, no en diuen res, ni del federalisme tampoc, i és que van a remolc i han de bregar amb els sues germans del PSOE, que això de l’Espanya plural, a la majoria d’ells, no els fa gaire gràcia.

Del PP i Ciutadans, ja sabem que no estan per aquesta labor. Ells són espanyols, i defensen la Catalunya “real” (volen dir els passotes i al•lèrgics al català i a Catalunya), com si els que volem més llibertat i que no ens desplomin fóssim imaginaris.

I ERC? Ells estan per la consulta sobre la independència de Catalunya, però cada vegada són més pocs. Les lluites intestines, els egos, els protagonismes personals, van fraccionant un partit que va agafar força quan va saber aglutinar tot l’independentisme, estava unit, i tenien clar que calia que el poble els fes confiança, treballant i seguint un camí d’honestedat i respecte.

Dissortadament en el camí de l’independentisme, des que el conec, sempre ha passat el mateix. Quan s’ha aconseguit aplegar una quantitat de persones per treballar per l’ideal comú, sempre n’han sortit mitja dotzena que han creat un partit nou, han anat a la seva, els ha faltat temps per trencar i fragmentar un vot que si junt no era gaire, separat no és res. Només cal recordar que en el primer parlament democràtic de després de la guerra, no hi havia cap independentista, i sí s’hi va colar algun “fatxa”.

Pel que es veu, doncs, d’unitat catalana, la que ens hauria de fer lliures, res de res.

Ja se sap que aquest país nostre, com la societat d’arreu, és molt complex, i que no és fàcil governar a gust de tothom, però al marge de les paraules grandiloqüents, no sembla que aquests polítics d’ara despertin gaire confiança en l’electorat. Si fan coses positives per la ciutadania (que en deuen fer) no les saben explicar o no són les que els ciutadans voldrien. En canvi les parts negatives (burocràcia, ficades de pota, errors, obres mal fetes, etc.), són les que més es veuen i les que l’oposició s’encarrega d’airejar.

Uns polítics que són incapaços de trobar un mínim comú denominador per treballar plegats, perquè els catalans no siguem maltractats, ni trepitjats en la nostra dignitat, ni que ens prenguin el que és nostre, i de que no puguem decidir el que vulguem.

Es deia en l’editorial esmentada: Sense presses, però amb fermesa, cal que es facin els passos que calgui perquè s’aconsegueixi que ens puguem governar com vulguem, i que puguem decidir sobre les coses que ens afecten i passen al nostre territori, que no hàgim d’estar tutelats per ningú, i que puguem tractar els altres pobles i nacions de tu a tu, sense ser contínuament trepitjats.

Ara doncs, davant les eleccions, molts, desenganyats dels polítics, pensen que ja s’ho faran, i tot ésser respectable aquesta opinió, crec que hi ha altres camins abans que abandonar i deixar que se surtin amb la seva, que és seguir endavant perquè res canviï i tot segueixi igual, amb el seu futur personal assegurat.

Un dels camins pot ser convertir-nos en antisistema, per canviar radicalment el món i que deixin de manar els que tenen els diners i la paella pel mànec. Ep!, pacíficament eh!

Un altre, participar en les eleccions i votar en blanc. Seria una plantofada als que es creuen els reis del “mambo”, encara que serveixi de poc perquè no en farien cas.

Un altre, i aquest és potser el més utòpic, seria entrar massivament als partits polítics actuals i fer-los canviar des de dintre. (Ja, ja, ja).

El que sigui, però evitant de totes – totes, que els involucionistes, públics o amagats, que ens volen fer tornar als temps de la dictadura se surtin amb la seva.

Antoni Monguilod

NOSALTRES DECIDIM, SOM UNA NACIÓ
SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM
Hi vam ser. Calia anar a donar resposta pel tracte que rep el poble català, i es va fer. Podríem dir que amb escreix, perquè es va aplegar més gent de la que es pensaven, tant els convocants, com els partits, i com els de Madrid.

Un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, un milió i mig segons Omnium. Tant li fa, més d’un milió de persones és molta gent.

Una gent amb un comportament altament cívic, reivindicatiu però festiu, ferm però pacífic, dient les coses ben clares, i manifestant el què volien.

Allà es varen aplegar de tot. Autonomistes, federalistes, independentistes o simplement catalans emprenyats. Emprenyats perquè la sentència del Tribunal Constitucional retallant un Estatut que el poble català havia plebiscitat, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un tribunal que s’ha anat desprestigiant amb els anys, perquè segons els entesos s’haurien d’haver limitat a acceptar el que poble ja havia aprovat o, qui és que té més poder que el poble?

Un acte unitari pels pèls, però unitari al cap d’avall. Ara caldrà veure com gestionen la força d’aquesta manifestació els nostres polítics. Uns polítics, que segons el nostre parer, posen per davant els interessos del país, els del seu partit. Uns polític, que voldríem que tinguessin la talla suficient per resoldre el contenciós que Catalunya té plantejat amb Espanya.

Aquest país nostre és molt complex, i també ho és la seva composició social. No cal oblidar que el conformem ciutadans de Catalunya i catalans, tots amb els nostres drets, però amb deures que no són equitatius. Això també passa amb Espanya, els ciutadans de Catalunya, tenen més deures i menys drets que la resta d’espanyols. I aquesta situació, per justesa democràtica, hauria de canviar. I és cap aquí on haurien de treballar els dirigents catalans.

Sabem que la cosa no és senzilla, però si per una vegada, ens oblidéssim de capelles i capelletes, i d’altres interessos que no siguin els de tots, segurament ens en podríem sortir. És el que clamàvem els manifestants de l’altre dia: ja n’hi ha prou de maltractar-nos, de trepitjar la nostra dignitat, de prendre’ns el que és nostre, i de que no puguem decidir el que vulguem.

Sense presses, però amb fermesa, cal que es facin els passos que calgui perquè s’aconsegueixi que ens puguem governar com vulguem, i que puguem decidir sobre les coses que ens afecten i passen al nostre territori, que no hàgim d’estar tutelats per ningú, i que puguem tractar els altres pobles i nacions de tu a tu, sense ser contínuament trepitjats.

A veure doncs, si els nostres dirigents donen la talla i no passi com ha passa amb alguns dirigents municipals, que s’han inhibit davant la convocatòria del nostre President, i no han estat capaços de fer un crida ferma i forta a la ciutadania per participar en aquest acte de dignitat que va ser la manifestació del dia 10 de juliol.

som-hi!

Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.

D’aleshores ençà la nació catalana ha patit moments dolorosos, guerra, dictadura i repressió. Al 1978 una constitució elaborada sota l’atenta mirada dels poders fàctics tampoc va permetre la nostra recuperació nacional. Alguns van veure un miratge, la possibilitat d’una relació bilateral, una confederació de nacions a mig termini com l’existent abans del segle XVIII. Falses il•lusions la crua realitat s’ha imposat al llarg d’aquests més de trenta anys. Els nostres drets no seran mai reconeguts a Espanya.

Avui catalans i catalanes, vinguts de terres catalanes i d’altres indrets d’Europa, som aquí per reivindicar de forma simbòlica davant del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, el que ja vam fer dimecres de forma oficial, l’exercici del nostre inalienable dret d’autodeterminació. Durant els darrers mesos, sense el suport de cap administració, sense recursos, gairebé mig milió de catalans, en seguiran més, han expressat ja al Principat el seu desig de què esdevinguem un estat independent i sobirà integrat al si de la Unió Europea. I igualment volem disposar d’un seient de ple dret al si de l’Organització de Nacions Unides.

Els catalans i catalanes estem farts de viure en un estat que no respecta els nostres drets. I en el cas del Principat, a hores d’ara està en discussió si la sobirania dels afers que ens afecten resideix en el conjunt dels ciutadans de l’actual Estat espanyol o bé rau en els catalans i catalanes.

La posició de l’Estat espanyol, expressada por el Tribunal Constitucional, en declarar-se competent per jutjar allò que afecta a Catalunya ens ho ha deixat molt clar. Dins l’Estat espanyol la nació catalana no pot ser altra cosa que un conjunt de regions sense capacitat de decisió política. Mai com ara les coses han estat tan clares.

Nosaltres, uns convençuts de sempre, altres desenganyats, no creiem en cap estatut ni en cap pacte amb l’Estat espanyol perquè aspirem a tenir una Constitució catalana i, per això, esperem que quan abans millor els tribunals espanyols ens declarin regió sense dret a cap bilateralitat perquè d’aquesta manera acabarà aquesta patètica comèdia i es posarà en evidència que tots aquells que encara defensen l’encaix de la nació catalana dins de la gàbia espanyola i ens volen fer creure que això es possible, menteixen. Avui només els ximples poden creure que una nació catalana, exercint els seus drets històrics, té cabuda a l’Estat espanyol.

Des d’aquí, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col•lectiu. Volem votar.

No volem cap Govern que no es comprometi amb la independència de la nostra nació. Volem que els nostres representants parlamentaris siguin de debò nacionalistes, és a dir compromesos amb aconseguir un Estat propi.

No volem candidats a les properes eleccions que no diguin amb claredat que si arriben al Govern promouran la declaració d’independència per tal que assolim ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.

Aquí i ara nosaltres ens comprometem a treballar plegats per declarar la independència, fer un referèndum sota la tutela de les Nacions Unides i construir un Estat propi.

Amb il•lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:

Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!

Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!

COMUNICAT
29 d’abril de 2010

Malgrat Decideix lamenta l’actitud de l’alcaldessa i l’equip de govern (PSC-PP)

Per la plataforma, la multa interposada per l’Ajuntament de 900 euros és “la traca final” de tots els obstacles rebuts els últims mesos

En relació a la multa de 900 euros interposada per l’Ajuntament a la plataforma Malgrat Decideix per haver penjat cartells a uns fanals, considerem que:

Des de la seva creació el passat mes de gener, la plataforma Malgrat Decideix ha tingut una actitud cívica en tot el procés de la consulta, respectant les normes de convivència, sempre tenint cura dels espais públics, i entrant totes les instàncies que han calgut per a realitzar les activitats que s’han dut a terme.

Fa un parell de mesos, l’alcaldessa de Malgrat es va posar en contacte amb un membre de la plataforma per informar-lo que havia vist uns cartells de Malgrat Decideix penjats en uns fanals. Des de la plataforma ho vam lamentar i vam demanar a tots els integrants i col•laboradors que fessin ús dels espais destinats a la propaganda i publicitat, i així ha estat la directriu fins a la data d’avui. Per aquest motiu ens sorprèn i no entenem com l’equip de govern, sense haver mantingut cap altra conversa al respecte, cursi la multa de 900 euros. Cal tenir en compte la manca de coneixement que part de malgratencs i malgratenques tenen actualment de la recent ordenança de Civisme i Convivència, i que tot just s’ha començat a aplicar, amb criteris desiguals.

Ens sorprèn, també, que justament el dia en què rebem la notificació, l’Ajuntament faci ús dels fanals i, encara més sorprenent, dels arbres, per penjar uns cartells informatius del propi Ajuntament. Que les normes no són vàlides per a tothom? Des de la plataforma sempre hem defensat i defensarem que cal respectar les normes cíviques i de convivència, i aquest continuarà sent el nostre compromís amb el poble de Malgrat.

És lamentable, i cal remarcar-ho, que un col•lectiu sense ànim de lucre que ha treballat amb l’objectiu d’activar la participació de malgratencs i malgratenques en temes tan cabdals de país, com és en aquest cas la sobirania de Catalunya, hagi patit tants obstacles per evitar el seu objectiu.

Som coneixedors que a d’altres pobles del voltant, on a l’Ajuntament hi governen les mateixes sigles polítiques, les diferents entitats organitzadores de la consulta han rebut, com qualsevol altre entitat, les facilitats necessàries per realitzar la consulta el dia 25 d’abril, deixant de banda les tendències ideològiques cap al sí o cap al no a la sobirania de Catalunya.

Des de Malgrat Decideix considerem que la multa rebuda forma part de les dificultats en què ens hem trobat per part de l’equip de govern, per exemple: no ens han permès l’ús de locals municipals per a realitzar la consulta del dia 25 d’abril, han denegat el permís per emprar tanques, una tarima i cadires per a la realització d’activitats lúdiques i festives.

Per tots aquests motius considerem que és una sanció que està fora de lloc, totalment desproporcionada tenint en compte tots els factors i les circumstàncies, i interposada amb un altre objectiu, que no és cap altre que atacar a tots i cada una de les persones que senzillament, amb determinats temes, no pensen el mateix.

En aquest sentit, demanem a l’equip de govern que retiri la sanció econòmica.

Volem remarcar el suport que hem rebut al llarg d’aquests mesos de 28 entitats del poble, dels ponents i participants dels diferents actes realitzats, dels 200 voluntaris, dels botiguers dels poble, de persones a títol individual…, en definitiva, a tanta gent que ha participat activament en l’organització i realització dels actes i també ha donat suport a la consulta econòmicament. A tots ells i als 2.086 votants volem donar-los les GRÀCIES.

28 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. Hem comptat amb 28 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana), Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Convergència i Unió de Malgrat, Cooperativa Progrés Garbí, Coral d’Adults Contrapunt, Esquerra Republicana de Catalunya de Malgrat, Grup Excursionista Malgratenc (GEM), Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Grup Xarxa, Iniciativa per Catalunya Verds de Malgrat, JERC Malgrat, JNC de Malgrat, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Reagrupament de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos, Unió Democràtica de Malgrat.

http://www.facebook.com/malgratdecideix

http://www.malgratdecideix.cat

Per a més informació podeu contactar amb Malgrat Decideix a través del correu electrònic malgratdecideix@gmail.com o trucant al portaveu, Vicens Tomàs, al telèfon 606234346

el corcó

EL CONTE DE L’ATZAGAIADA

Una vegada hi havia, als Països Catalans, una comarca costanera, prop d’una gran metròpolis. En aquella comarca hi havia hagut el primer tren de la península, i la primera autopista de pagament.

Comarca deixada de les administracions públiques durant molts anys, per als seus habitants era un calvari anar a la metròpoli. Uns trens públics deficients, i unes carreteres col•lapsades a les hores punta, feien que per recórrer uns pocs quilòmetres es trigués qui sap quant.

Sigui per vergonya, sigui perquè al cap d’avall s’escoltà els seus habitants, es va projectar construir una autovia que mitigués les dificultats de transport de la comarca, sobre tot de la part nord.

I quan els terrenys ja s’havien expropiat per construir-hi l’autovia, tot es va aturar. L’empresa financera més important del país (fundada per ajudar i garantir un futur millor a la gent senzilla) i la seva filial, que era la que tenia la concessió de la primera autopista de pagament de la península, varen veure el negoci que es perdia si aquella autovia es construïa, ja que tots els habitants de més de mitja comarca hi podrien passar de franc. Varen moure els fils corresponents, i les autoritats d’aquí –per a qui la pela és la pela i no es pot deixar passar una oportunitat de negoci–, i les autoritats d’allà –que s’estalviaven invertir aquí uns calés–, varen acceptar el canvi d’autovia a autopista de pagament. Diuen que les autoritats locals, varen callar com morts, per allò de l’obediència deguda als partits, i que l’única veu discordant, fou la del batlle de la població més perifèrica.

Per justificar tal atzagaiada, i per donar arguments als batlles davant les queixes i protestes dels veïns, es varen empescar la construcció de passeigs marítims que pagarien les autoritats d’allà, i el cobriment de les rieres, que pagarien les d’aquí.

Tant li feia que no fossin obres prioritàries i que hi hagués altres problemes més urgents a resoldre, del que es tractava era de que una empresa pogués fer negoci a costa dels ciutadans.

Alguns passeigs es varen fer, i altres es varen arreglar. A la població més perifèrica, només se’n va fer una tercera part.

En quant al cobriment de les rieres, van ser uns regals enverinats. A part que en algunes poblacions no feien cap falta aquestes obres, consistia en pagar la construcció d’un caixó de formigó, però l’embelliment i urbanització del sobre anava a càrrec del municipi que s’havia trobat amb el “regal”, per la qual cosa s’hi van haver de destinar uns recursos econòmics que feien falta per altres necessitats ciutadanes.

Els anys varen anar passant, les obres no s’acabaven, i altres criteris de conservació dels espais naturals més sostenibles arribaven del nord. En la població més perifèrica, les autoritats del moment s’entestaven en seguir el projecte fil per randa; per això s’havien de carregar un indret natural, prou malmès, però únic, i que era el que els quedava. Hi va haver algunes intencions de modificar aquelles obres, que després del temps passat, ni obeïa les directrius ni els criteris imperants en l’administració que havia de fer-les.

La pressió popular va fer que de moment es salvés l’indret de la destrucció que ja havia començat, mitjançà actuacions polítiques i judicials. L’autoritat competent va fer un nou projecte més modern, més respectuós amb el medi ambient i que resolia uns problemes no previstos. Però no hi va res a fer. Mira que hi havia problemes més urgents a resoldre, per exemple el de la desembocadura de la mateixa riera, que era niu de males olors i porqueria, i que era obra prioritària per qui havia de pagar, però això no importava.

No hi va haver res a fer. Aquí el que importava era salvar l’orgull (mal entès) de qui manava, que no es pogués dir que s’havien fet enrera i anaven equivocats (ells no s’equivocaven mai) i fent seguidisme d’uns criteris tècnics, allunyats dels més racionals i actualitzats del nou projecte que s’havia proposat, varen tirar endavant amb les obres de destrucció, malgrat no estar resoltes les resolucions judicials sobre l’afer. Tot això, amb l’aquiescència dels partits que manaven més amunt. I així és com es va fer una altra atzagaiada.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat; vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos… com l’espai de can Feliciano de Malgrat.

Antoni Monguilod

COMUNICAT
23 de març de 2010

Malgrat Decideix lamenta els obstacles de l’equip de govern per celebrar la consulta

Malgrat Decideix vol denunciar els obstacles amb què s’està trobant amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Malgrat (PSC-PP) que ha optat per no cedir cap espai a la plataforma per a facilitar la celebració de la consulta sobre la independència, el proper dia 25 d’abril.

D’altra banda, tot i haver pactat amb la directora de Ràdio Malgrat l’organització de 3 espais radiofònics dedicats a la consulta més un debat que podia ser en directe o diferit, divendres passat, dues hores després d’haver-se realitzat el primer programa, membres de la plataforma van rebre la notícia per part de la directora de la ràdio que ja no es produiria cap més programa sobre Malgrat Decideix.

El mateix periodista i escriptor Vicent Partal, que va participar en la xerrada de Malgrat Decideix diumenge passat, se’n fa ressò en el seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/partal).

La plataforma, -a través de la Revista Som-hi! (cal recordar que l’Ajuntament ens obliga a demanar espais i permisos de diversa índole a través d’una entitat legal registrada)-, va entrar ahir una instància adreçada a l’alcaldessa, com a màxima autoritat de l’emissora municipal, per reclamar els tres espais i el debat que s’havien acordat realitzar. Lamentem profundament aquesta manera d’actuar de l’equip de govern, que per la plataforma repercuteix en la pèrdua d’un dret fonamental, com és la llibertat d’expressió.

Fins ara, Malgrat Decideix ha celebrat diversos actes importants: la presentació de la plataforma, la xocolatada popular, la bicicletada, i ha posat en marxa el vot anticipat. També s’han fet xapes amb el logotip de Malgrat Decideix, un díptic informatiu i s’han repartit guardioles a les botigues del poble per poder recollir diners per sufragar totes les despeses que suposa l’organització de la consulta.

18 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. De moment, comptem amb 18 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Cooperativa Progrés Garbí, Gem, Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos.

http://www.facebook.com/malgratdecideix

http://www.malgratdecideix.cat