RECTIFICACIÓ

En el som-hi! número 378, corresponent a aquest mes de juny, que va sortir fa pocs dies, en l’apartat de notícies i comentaris, n’hi havia una que feia referència a “Els sous dels polítics”. En aquesta notícia, s’hi deia:

“A més a més d’aquests sous, s’ha de sumar 74,35 € per comissió informativa (un cop al mes); 356,88 € per assistència al Ple (un Ple al mes); i la mateixa quantitat de 356,88 € per Juntes de Govern.”.

Doncs bé, segons se’ns ha informat, aquesta afirmació no és certa, ja que aquestes quantitats ja van incloses dins els sous que s’esmentaven.

Ens sap greu haver donat aquesta informació errònia, ja que és una premissa d’aquesta revista atenir-nos a la veracitat. Però sempre es pot produir algun error, i com hem fet alguna altra vegada, ho rectifiquem i ho fem públic.

Per tal de desfer el malentès el més aviat possible, ho publiquem en el blog de la revista. També ho farem en el  proper número de som-hi! que sortirà el mes de juliol.

Agraïm a les persones que ens han fet adonar de l’error, a l’ensems que demanem disculpes als qui pugui haver molestat aquest lapsus.

som-hi!

Aquest migdia el carrer del Carme s’ha omplert de persones que esperaven veure la constitució del novè Ajuntament democràtic de Malgrat de Mar. Simpatitzants, amics i familiars dels que en breus instants serien nomenats regidors de l’Ajuntament s’han barrejat amb els Indignats de Malgrat que mostraven el seu rebuig al sistema polític i econòmic actual i amb curiosos que volien assistir al naixement d’un nou plenari municipal. El Centre Cultural ha estat l’escenari on la cap de llista del PSC, Conxita Campoy, ha estat designada per sisena vegada alcaldessa de Malgrat de Mar. El Partit Socialista revalida així el títol com a única força política que ha encapçalat el govern de l’Ajuntament de Malgrat des de 1979.

L’acte ha començat amb la constitució de la mesa d’edat, aquesta vegada formada per Antoni Puignou (PSC) -el regidor de més edat del nou consistori- i per Jofre Serret (CiU) -el regidor més jove-. Amb les fotografies del rei Joan Carles i de l’actual dirigent de la Generalitat Artur Mas presidint la sala al costat de l’escut de Malgrat de Mar, els disset regidors han promès el seu càrrec. Amb la mà dreta sobre la Constitució Espanyola i sobre l’Estatut de Catalunya, tots han promès acatar la Constitució -els tres regidors d’ERC per imperatiu legal i Serret, per imperatiu legal i “sense renunciar al dret d’autodeterminació que tenen tots els pobles”-. Acabats els juraments dels nous regidors, Puignou ha lamentat l’allunyament cada vegada més profund entre política i ciutadania i ha fet una crida a actuar segons les conviccions de cadascú i alhora de manera responsable per aconseguir el “bé general”.

Una vegada proclamats com a candidats a l’alcaldia els cinc caps de llista que van aconseguir representació a les eleccions del 22 de maig -tot i que el candidat d’ICV-EUiA, Jordi Medina, s’ha abstingut de presentar candidatura-, ha començat la votació per nomenar el nou alcalde. L’empat a vuit vots entre Conxita Campoy, alcaldable del PSC, i Neus Serra, alcaldable de CiU, ha fet que l’alcaldessa fos escollida en segona volta. Així doncs, tot i obtenir el mateix suport dels regidors que Serra, Campoy ha estat proclamada alcaldessa al encapçalar la llista més votada a Malgrat. Després de jurar el càrrec i de rebre la vara, Campoy s’ha dirigit als assistents per reflexionar sobre la responsabilitat de “poder gestionar els destins de la nostra població”: “S’han produit unes eleccions i aquesta és la voluntat de Malgrat, la voluntat que haurem de gestionar tots i cadascun dels regidors. És veritat que la voluntat de Malgrat és que hi ha una llista més votada, però també que aquesta s’ha d’entendre amb diferents grups”. La nova alcaldessa ha recordat que tot i que el mandat estarà marcat per la crisi econòmica, intentarà donar continuïtat als governs anteriors: “Continuarem treballant com hem fet fins ara, atenent a tota la població en general, arribant a totes les infraestructures que poguem per poder atendre la major part del col·lectiu de les persones. Continuarem treballant pel respecte públic, pel diner públic i perquè el poble de Malgrat estigui satisfet i tranquil amb els seus gestors municipals”.

“Aquesta gent no ens representa”

Campoy també ha dedicat part del discurs als moviments de protesta que des del 15 de maig demanen canvis en el sistema polític i econòmic i els ha demanat que defugin “les acusacions col·lectives, sense distinció ni discerniment”: “Si els Ajuntaments i les comunitats d’arreu haguessin fet el que ha fet l’Ajuntament de Malgrat, la situació no seria la que hi ha ara”.

Fora, al carrer, vestits de negre i amb màscares blanques per simbolitzar que no se senten representats ni pertànyen a cap partit polític, una quarantena de persones del col·lectiu Indignats de Malgrat esperaven la sortida dels regidors i regidores i de la nova alcaldessa, que han estat rebuts amb crits de “aquesta gent no ens representa”. Cartells amb eslògans de “nuestros sueños no caben en sus urnas”, “cuatro años más a chupar del bote” o “un país desarrollado es un país donde todos tenemos para vivir” han estat mostrats als nous càrrecs electes mentre un grup d’Indignats acostava i feia visible als regidors un taüt on hi havia la justícia i la democràcia.

Resultats definitius de les eleccions municipals amb el 100% del vot escrutat:

PARTICIPACIÓ: 52’78% (7.116 votants)

ABSTENCIÓ: 47’22% (6.367 votants)

VOTS NULS: 1’57% (112vots)

VOTS EN BLANC: 4’15% (291 vots)

__________________________________________________________

PSC: 2.171 vots (31%) – 6 regidors.

CiU: 1.700 vots (24’27%) – 5 regidors.

ERC: 956 vots (13’65%) – 3 regidors.

PPC: 761 vots (10’87%) – 2 regidors.

ICV-EUiA: 431 vots (6’15%) – 1 regidor.

PxC: 287 vots (4’1%) – 0 regidors.

C’s: 279 vots (3’98%) – 0 regidors.

SI: 128 vots (1’83%) – 0 regidors.

__________________________________________________________

FONT: Ministeri de l’Interior. Subsecretaria de Direcció General de Política Interior.

Primer va ser el grup de teatre Germanor, després la Junta del Centre Parroquial, la Comissió de Festes, l’Agrupació Sardanista, Televisió de Malgrat, la plataforma Salvem la Riera i Malgrat Decideix. Ara l’ Obdúlia Cuatrecases es presenta com a alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Malgrat de Mar: “Sempre m’he considerat una persona d’esquerres, sempre m’ha mogut allò social, i el component país és molt important per mi”. Cuatrecases pren el relleu a Teresa Verdaguer i encapçalarà una llista de persones “decidides a treballar juntes amb coherència, respecte, diàleg, honestedat i rigor”.

Les relacions entre govern i oposició en l’última legislatura han estat tenses i la majoria de mocions presentades per ERC al ple han estat rebutjades pel govern…

Hem fet una oposició rigurosa, coherent i constructiva. Si bé és veritat que moltes de les propostes presentades han estat desestimades, en molts casos -passat un temps- l’equip de govern les ha recollides i les ha dutes a terme. Encara que no es visualitzi que eren propostes d’ERC, la finalitat és que el poble en surti beneficiat.

Molts partits parleu de la remodelació del Passeig Marítim. Us comprometeu a portar endavant una obra com aquesta en la propera legislatura?

L’època dels grans projectes i de la construcció de grans infraestructures i de grans despeses s’ha acabat, i no sé si la remodelació del Passeig Marítim serà possible en aquesta legislatura. Tot i això, hem d’estar preparats per quan arribin la bonança econòmica: el projecte s’ha d’estudiar des d’ara. D’altra banda, que en aquests moments no estiguem en condicions de dur a terme grans projectes i grans obres no vol dir que haguem de descuidar el manteniment de carrers, de places… Potser és el moment de tenir més cura de totes les petites coses que poden fer la vida de les persones més còmode i agradable.

I la gola de la riera?

És primordial, un projecte que s’hauria de poder portar a terme aquesta legislatura. No pot ser que el començament de la zona més turística, on hi ha l’Oficina de Turisme, sigui una zona que faci pudor, bruta i deixada. Diuen que aquest projecte no depèn només de l’Ajuntament sinó també de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però estic segura que l’ACA prioritzarà aquells consistoris que siguin més insistents. Hem d’intentar que la gola de la riera no sigui només una prioritat per l’Ajuntament, sinó també per l’ACA.

El Centre Cultural és una altra de les grans obres…

El cost econòmic de construir aquest gran auditori i les despeses de manteniment que comportarà són desmesurats. Nosaltres apostem per un espai polivalent d’unes 400 persones, més adequat a les necessitats de Malgrat. A tots els pobles no hi pot haver de tot i a l’engròs, ens hem d’acostumar a mancomunar serveis i a tenir les coses a la mida de les nostres necessitats. Si l’equip de govern hagués optat per aquest model, ja fa temps que el municipi podria gaudir d’aquest equipament, mentre que ara ens hem de conformar amb un Centre Cultural que ha quedat obsolet i petit.

El turisme de Malgrat és de sol i platja. L’hem de transformar en turisme de qualitat?

El turisme que ve a buscar sol i platja no l’hem de deixar de banda però hem de promocionar que a Malgrat no només tenim sol i platja, sinó que tenim un patrimoni històric i un patrimoni cultural i arquitectònic. Podríem oferir rutes guiades perquè totes les persones que vénen a Malgrat coneguin el poble i les seves particularitats, fer que la gent entri dins el casc urbà i conegui la torre de Can Sala, una església que havia estat considerada la catedral del Maresme, el parc del Castell i la Torreta, el Molí de la Sal, el pla de Grau, les mines de Can Palomeres… Tenim molts actius per conèixer, per donar a conèixer i per preservar; el poc interès per mantenir-los i donar-los-hi difusió farà que perdem identitat. Al final tots els pobles semblarem iguals.

Parleu d’implicar les associacions de Malgrat en la vida cultural del poble…

Cal passar de la participació a la implicació, que la gent se senti part dels projectes i la vida de Malgrat i que s’integrin per treballar-la. A la I Fira d’Entitats de Malgrat es va poder veure que hi ha moltíssimes associacions al poble, però que cadascuna va pel seu compte, cadascú fa la seva guerra, manca el treball interrelacionat entre elles, i això és una de les eines per fer poble.

Com es va cap aquí?

Tenint molt contacte amb les entitats, posant-les en contacte entre elles i proposant-los-hi treballs conjunts. S’hauria de crear un consell municipal, similar al Consell Municipal d’Ensenyament, que integrés totes les persones relacionades amb el moviment associatiu, totes les entitats, i que d’aquí sorgissin les propostes. Les propostes no les ha de donar l’Ajuntament, han de sorgir de les mateixes associacions, ens hem d’escoltar molt més les persones que formen part del teixit associatiu.

Cal més participació ciutadana i un ajuntament més transparent…

La transparència és bàsica: al web de l’Ajuntament hi hauria de ser tot. Cal millorar la comunicació, fer l’adminsitració més propera, que la gent pugui tenir tota la informació i que a través d’Internet puguin fer tots els tràmits i sol·licituds necessàries.

En un escrit lamentàveu la falta de correcció lingüística del Butlletí Municipal i proposaveu crear un servei de correcció lingüística. En temps de crisi, ERC es preocupa per la correcció lingüística?

No cal fer una despesa nova per crear-lo, segur que a l’Ajuntament hi ha treballadors prou preparats per fer-ho. No es tracta de buscar més desepeses, sinó al contrari: utilitzar bé el personal i aprofitar els recursos. Pel que fa a les persones que estan a l’equip de govern, el càrrecs polítics, pensem que la feina de regidor no ha de ser l’ofici de la teva vida. Sí que hi ha d’haver regidors amb una dedicació exclusiva o a mitja jornada, perquè la responsabilitat del govern és molta, però hem d’intentar que les persones amb aquesta dedicació exclusiva siguin les necessàries.

Baixareu el sou dels càrrecs polítics?

És la nostra proposta. En un moment de crisi econòmica no pots demanar a la gent que s’ajusti el cinturó i no ser capaços de ser els primers que fem un pas endavant i donem exemple, no pots demanar que l’esforç el facin sempre les persones que estan a peu de carrer.

Es defineix com una dona nacionalista i catalanista a qui la política sempre ha interessat: “Els grans canvis que es fan a les societats sempre es fan a través de la política”. El 2003 Neus Serra encapçalava per primera vegada la candidatura de Convergència i Unió (CiU) per l’alcaldia de Malgrat de Mar: “Feia molt temps que veia que, a Malgrat, hi havia coses que no m’agradaven, em semblava que hi havia uns buits importants”. En aquella primera legislatura va formar part del govern municipal amb el PSC i el PP. Des del 2007 i fins ara ha continuat a l’Ajuntament, però des de l’oposició.

L’any 2003 vau pactar amb el PSC per formar govern…

Ens va sortir la possibilitat de formar govern amb el PSC i el PP i ens va semblar que era una decisió que ens permetria explicar millor quin era el nostre projecte, era la manera de fer entendre que anavem a fer un treball rigorós. Els tres regidors que vam formar part d’aquell govern vam fer molt bona feina, vam posar en marxa coses molt oblidades com el turisme i el comerç, teníem un convenciment clar de la necessitat d’apostar per aquests sectors. Abans només es veia la part negativa del que el turisme aportava al poble, i nosaltres hem contribuït en bona mesura a que aquesta percepció canviés. Bona part de la nostra economia es basa en aquest sector i cal potenciar-lo.

Després del pas per l’oposició en aquesta última legislatura, l’alcaldia es presenta ara com una opció realista?

És de les vegades que detecto més ganes i necessitat que hi hagi un canvi a Malgrat. Canviar, en molts aspectes, és sempre positiu, vol dir renovar, oxigenar. Una de les coses que cal canviar és l’actitud, el tarannà del govern actual… Cal canviar una manera de governar que ja està obsoleta. En el moment actual els Ajuntaments tenen menys recursos i es podran fer menys coses, menys inversions. Un factor determinant serà la participació: si tenim menys recursos i podem fer menys coses hem de poder acordar què volem fer, quines son les prioritats.

Decidir les prioritats amb la participació…

Nosaltres no proposem una participació assembleària… Algú ha de prendre les decisions, però escoltar és gratis. El que tampoc ens agrada és la participació dirigida que hem vist en alguns projectes com per exemple el projecte de la Llei de Barris. En aquesta ocasió a mi, personalment, se’m va prohibir participar. Com pots excloure gent que representa una part del poble d’un projecte de participació? La gent es queixa de que s’escolta poc, que es tira pel dret… La gent reclama total transparència, i cal escoltar-la i oferir vies de participació sense intentar restringir-la ni dirigir-la, sense por.

Ara la prioritat és la situació econòmica?

Volem oferir un model de poble sostenible econòmicament. Fins ara el model que s’ha tingut ha estat molt basat en el creixement urbanístic, en obres, i s’ha descuidat veure quins recursos teníem al nostre voltant, recursos que si s’haguessin potenciat serien altres oportunitats econòmiques. En aquests últims quatre anys no hem vist cap proposta econòmica per part del govern. Nosaltres proposem crear una àrea potent de promoció econòmica, recolzar els emprenedors, ajudar la gent que vol que l’assessoris, acompanyar qui tingui idees i no sàpiga com començar a posar-les en pràctica…

Què faria l’àrea de promoció econòmica?

Des del municipi no hem d’esperar que la solució a la crisi ens vingui donada de fora, podem fer coses i apostar pel que tenim. Per exemple, apostar pel turisme. Ara tenim una façana marítima amb uns sectors molt diferenciats. Si la reordenessim s’hi podrien fer noves activitats que serien noves oportunitats econòmiques. La remodelació del Passeig Marítim no pot consistir només en canviar el paviment i posar jardineres noves.

Què s’hauria de fer?

Jo sóc partidària de treure la via del tren, però si no es pot, fem-la més permeable, integrem-la visualment. Per què hem de tenir la via com a protagonista? Convertim en protagonista el mar. D’altra banda, la zona dels càmpings és una zona extraordinària: no hi ha la via del tren, el mar està al davant, hi ha el delta de La Tordera… És un sector per urbanitzar, per ordenar, és una oportunitat! Siguem valents, posem-nos a reordenar la zona dels càmpings i oferim uns càmpings de primer nivell. Tot allò està pendent d’un pla especial des de fa anys, però les normes urbanístiques impedeixen fer aquest pla, és un peix que es mossega la cua. És una zona amb un potencial increïble i està molt mal aprofitat, ningú acaba de prendre les decisions importants.

Quines decisions?

Volem càmpings? Els volem, és una font d’ingressos. Apostem per aquesta activitat econòmica i ajudem a que es pugui fer en les millors condicions: fem el pla especial. Quan algú vol negociar, va a la Comissió d’Urbanisme i negocia. És una qüestió de voluntat política, de decisions, no de dificultats. Les dificultats són a tot arreu. Volem que el sector dels càmpings sigui competitiu i que sigui un sector econòmic més de Malgrat.

I el comerç?

Amb l’experiència del carrer d’en Blanch i el carrer Mallorca ja sabíem que posar carrers peatonals no vol dir tenir comerç. Durant la remodelació del centre vam demanar que el projecte urbanistic anés vinculat a un projecte de dinamització de la zona, però no es va fer. Ara els locals van quedant buits, els comerços van tancant… És el moment de definir què volem fer per quan obrin de nou, però des del govern s’està perdent el temps, no es fa perquè no se li dóna importància, no s’hi creu.

L’urbanisme ja no és la prioritat…

A Malgrat s’ha considerat durant molt temps que una bona gestió a l’Ajuntament era inaugurar nous equipaments. Està bé inaugurar equipaments, però tot el que inaugurem són mancances molt greus dels últims anys, sempre fem tard. Ara cal tenir cura dels petits detalls, del manteniment del que tenim. Per exemple, el pavelló vell ara ja no es pot arreglar i diuen que se n’haurà de fer un de nou. Si quan inaugurem un equipament nou en perdem un altre, sempre tindrem dèficit d’equipaments.

L’any 1991 Jordi Medina es presentava per primera vegada a unes eleccions municipals formant part de la llista d’Iniciativa. Aquell anys van obtenir dos regidors i Medina va assumir la regidoria d’Hisenda dins un govern de coalició amb el PSC. El 1995, amb Medina com a alcaldable d’Iniciativa, van repetir els resultats: també van treure dos regidors i, fins els 1999, l’ara candidat va ser regidor de Sanitat i de Solidaritat. Aquest 2011 l’alcaldable d’Iniciativa torna a ser Medina. Com tots els partits, es presenten per guanyar les eleccions, però “la realitat és la que és: com a mínim volem mantenir els resultats anteriors i, si podem, millorar-los”.

A la presentació de la candidatura dèieu que les parets de l’Ajuntament haurien de ser de vidre…

Volem que la gent tingui clar quins recursos té l’Ajuntament i què fa, ser transparents en tot moment, que els ciutadans ho coneguin tot. No és la primera vegada que ho diem: a Iniciativa sempre hem tingut l’afany que l’Ajuntament sigui una eina oberta al poble, els ciutadans han de sentir que és casa seva i que poden entrar i preguntar tot el que considerin oportú.

Com es fa arribar aquest missatge?

Volem que la gent se senti còmode a l’Ajuntament i que tots els tràmits que hi hagin de fer siguin fàcils i comprensibles. I cal fer comprensible el llenguatge de l’administració, que moltes vegades no s’entén. La gent ha de saber què li dius, ha de saber què ha de demanar, quins passos ha de fer…

ICV-EUiA és el partit d’esquerres i ecologista. Com està el patrimoni mediambiental i paisatgístic de Malgrat?

A Malgrat tenim platja, tenim La Tordera, tenim muntanya… I cal cuidar-ho. Amb els companys de la comarca parlarem dels problemes comuns que ens afecten en aquest àmbit: les llevantades que s’enduen la sorra de la platges; els problemes amb La Tordera, la situació dels aqüífers a la part alta del riu, la degradació del delta o el camp de tir La Gaviota… Els municipis de la Baixa Tordera -o de la Selva Marítima- tenim una sèrie de problemes comuns que, des del nivell municipal, hem d’intentar solucionar, conservar el patrimoni.

La canalització de la riera en el tram de Can Feliciano ha estat una de les grans polèmiques d’aquesta legislatura…

La canalització de la riera estava aprovada des de fa molts anys, i a molts pobles del Maresme s’ha hagut de canalitzar dins la trama urbana, Malgrat no és un cas excepcional. El que no volem en cap cas és que es canalitzi el tram de la riera que passa pel parc o per la part de la muntanya.

I l’economia? Què passa amb el comerç del centre de Malgrat?

De moment hi ha una sèrie de carrers peatonals fets i ara cal dinamitzar-los. L’Ajuntament s’ha d’implicar, intentar que la gent surti a passejar per Malgrat. Cal aconseguir que s’obrin botigues, facilitar les coses perquè puguin obrir nous comerços.

Com?

Es pot ser més ràpid i àgil amb els tràmits necessaris per obrir una botiga, fer exempcions fiscals. També unes zones d’aparcament clares, on es pogués aparcar sense que costés gaires cèntims… Facilitar que la gent del poble no hagi d’anar a Blanes o Calella, que puguin estar a Malgrat i gaudir del centre del poble.

Hi ha prou aparcaments?

S’haurien de senyalitzar més les zones que hi ha i intentar que la gent no hagi d’agafar el cotxe per anar a tot arreu, que les zones d’aparcament siguin accessibles i estiguin ben repartides, i que a partir d’elles es pugui arribar allà on volem anar. També cal intentar canviar alguns hàbits de la ciutadania, amb explicacions o petites informacions. Per exemple, si surts a comprar amb el carretó, ja no necessites el cotxe.

I els joves? Els preocupa l’atur, l’habitatge…

Aquest és un dels problemes amb què ens trobarem amb el govern de CiU ara que governen la Generalitat: retallen en sanitat, en cultura, en vivenda… Cada vegada els hi posen més difícil als joves. El govern tripartit havia intentat crear vivenda social, a baix preu i amb lloguers econòmics, i tot això ho està retallant el govern de CiU.

A nivell municipal, quina és la diferència entre tenir un govern d’esquerres i un govern de dretes? Si el Parlament aprova una llei, l’Ajuntament l’ha de complir…

Per poder construir vivendes de protecció oficial en un municipi és l’Ajuntament qui dóna els permissos, i no la Generalitat. Des de la comarca, i a nivell de sanitat, podem exigir al govern que posi més metges i més llits en lloc de tancar plantes d’hospitals. Des de l’Ajuntament es pot insistir, aprovar mocions en el ple… L’Ajuntament és l’administració més propera, a la que reclamen els ciutadans.

Amb la crisi econòmica els ingressos de l’Ajuntament baixen. Quin serà l’efecte en els serveis socials del municipi?

Aquí no es pot perdre la inversió perquè invertir en serveis socials és invertir en futur: cal donar sortides a la gent, ajudar a qui no pot. Amb la crisi actual, amb l’atur que hi ha, l’Ajuntament no pot retallar en serveis socials, és un àmbit que s’ha de mantenir i potenciar.

Destinar recursos d’altres àrees als serveis socials?

Caldria veure com estan els pressupostos municipals, però sempre es pot prioritzar. Les nostres prioritats segur que no serien les mateixes que CiU o el PP.

Quines són les prioritats d’ICV-EUiA?

La gent, les persones, la sostenibilitat; mantenir la feina, l’ocupació i l’estat del benestar que ens ha costat tant aconseguir i que ara intenten desmontar des de CiU.

Algun missatge final?

Encoratjar la gent de Malgrat perquè vagi a votar, que siguin unes eleccions participatives. Fa tants anys que a Malgrat governa el mateix partit que la població pensa que anar a votar és inútil perquè sortiran els mateixos. Això és un error! Si tots fem l’esforç, no sé si podrem canviar, però si sumar. La gent s’ha de mobilitzar, mirar el programa i anar a votar amb coneixement, i així potser es propiciï un canvi, o potser no. Nosaltres intentarem ser presents en aquest canvi, per això ens presentem.

Ana Vega mai s’havia plantejat presentar-se com a candidata a l’alcaldia de Malgrat de Mar. El 2007, però, després que el candidat inicial del Partit Popular (PP), Miguel Muñoz, es retirés, Vega va passar a la primera plana política. En aquests últims quatre anys l’actual regidora d’Inserció Laboral ha passat de la inexperiència política a ser la portaveu del seu partit a l’oposició i a formar part d’un govern de coalició amb el PSC. Després d’aquest recorregut, Vega es torna a presentar com a alcaldable del PP amb una llista renovada: “Si sempre hi ha les mateixes persones, les idees no es renoven”.

A les eleccions municipals del 2007 el PP va treure 360 vots menys que als comicis del 2003. Quines són les perspectives per ara?

Entre 3 i 4 regidors, és un resultat amb el que estaria contenta. També crec que ens ho mereixem perquè el treball que hem fets aquests anys en el govern ha estat bo.

El pacte de govern amb el PSC va ser molt polèmic i es va dir que havíeu venut el vot de la riera per un lloc en el govern…

El tema de la riera va quedar totalment fora del pacte. Molt abans que comencés la polèmica per Can Feliciano ja havíem tingut converses amb el PSC, però encara no havíem arribat a cap acord. Quan vam arribar a l’acord que volíem, es va fixar que el tema de la riera quedés fora. Si el tema de la riera hagués entrat en el pacte de govern hauríem pogut pactar l’endemà mateix que comencés la polèmica de Can Feliciano.

Com ha estat l’experiència de govern amb el PSC?

Quan vam entrar, teníem una inexperiència total, però hi ha hagut molt de respecte, s’ha treballat moltíssim i hi ha hagut molt bona entesa. En aquests últims tres anys i mig d’han pogut fer moltes coses a Malgrat: el casc antic, la torre de Can Sala, l’ascensor inclinat, l’aprovació de la ciutat sanitària… L’entesa entre els dos partits ha donat una estabilitat al poble que era necessària.

Diuen que el PSC volia un company de govern manejable i que l’ha trobat en el PP, que ha anat donant suport a tots els projectes que el govern portava al ple…

És una qüestió que potser no s’ha entés però, com a govern, abans de presentar una proposta davant el ple ens assèiem i miràvem el projecte i el discutíem. Abans d’entrar al ple ja hi havia una entesa.

Se l’ha acusada de no explicar mai el seu vot…

És que no fa falta! Els projectes que presentava el govern els defensava la corresponent regidoria. Quan arribàvem al ple el meu vot ja estava decidit, estàvem d’acord amb el que presentàvem i amb l’explicació feta perquè ja sabíem de què es parlaria. No veia del tot correcte repetir la mateixa explicació que hagués fet el regidor del PSC que hagués presentat el projecte. Si hi havia propostes que s’havien de presentar al ple però que no estaven consensuades com a govern, no es presentaven. En anteriors legislatures, tothom que ha estat governant ha fet el mateix. D’altra banda, si des de la regidoria d’Inserció Laboral es presentava un projecte al ple, en cap moment li preguntaven a l’alcaldessa -del PSC- si estava d’acord amb el projecte presentat pel PP.

Les relacions del govern amb l’oposició han semblat tenses…

Quan jo em presento a unes eleccions ho faig amb unes sigles, represento unes idees polítiques, però també represento el poble de Malgrat, sóc de Malgrat i el poble de Malgrat sempre s’anteposa a les sigles. És possible que després de les eleccions hagi d’estar a l’oposició, però si em presenten una proposta bona, la presenti ERC o CiU o qui sigui, la votarem igual. El que s’ha de veure és que sigui un bé pel poble. Les sigles és una cosa que portes, però no és prioritària.

Com valora el pas per la regidoria d’Inserció Laboral?

Quan vaig entrar a la regidoria d’Inserció Laboral només hi havia una tècnica, que estava sobrepassada de feina. Ara la regidoria té dues tècniques i dues administratives. La nova insertora laboral ha estat totalment subvencionada, no ha costat ni un euro al poble; i una de les administratives era una persona que ja treballava en un altre departament de l’Ajuntament, amb la qual cosa no ha estat una nova despesa. La gestió de la regidoria, a nivell econòmic, ha estat perfecta.

Què més s’ha fet?

Quan vam arribar ens vam trobar amb una sèrie de normatives aprovades per govern tripartit de la Generalitat que obligaven la gent a tenir una determinada formació per poder tenir accés a la feina que feien. Era injust que la gent hagués d’anar a altres poblacions i pagar per fer una formació que necessitava per poder continuar treballant: hem fet formació de vetlladors, cursos oficials de monitors de lleure, formació en riscos laborals que a partir del 31 de desembre era obligatòria pels treballadors de la construcció, s’han obert cursos sociosanitaris per a les geriatries… Hem apostat per la formació. A l’antiga escola de música de Ca l’Arnau s’han fet idiomes, i al Centre Cívic de la Immaculada s’ha fet formació administrativa i informàtica. Aquests espais, durant el temps que es feia la formació, estaven totalment subvencionats, a nivell de llum, d’aigua, de neteja… Ha estat una despesa menys pel poble.

La majoria de partits parlen de la remodelació del Passeig Maritim…

És una proposta que tenim tots perquè és necessària, però cal fixar-se en la part econòmica del projecte, què hi ha a nivell de subvencions. Jo he estat una persona que sempre he treballat molt amb subvencions perquè quan t’arrisques amb els diners de la resta de persones, t’ho has de pensar molt. El Passeig Marítim és una de les prioritats de Malgrat, però és una obra de molta envergadura i amb un cost elevat. Els hotelers no es poden fer càrrec de les despeses de la remodelació, i l’Ajuntament tampoc. Hem de mirar quin serà l’import del projecte, quins diners pot aportar l’Ajuntament, quins diners poden aportar els hotelers i, a partir d’aquí, ja ho veurem.

- I el comerç? I els petits empresaris?

Hem de parlar amb ells, que ens aportin les idees i nosaltres, des del nivell polític, faciliar que tinguin tots els mitjans per poder dur-les a terme, obrir-los els camins.

En David Comas, candidat a l’alcaldia de Plataforma per Catalunya (PxC) a Malgrat, coneix de primera mà quina és la situació econòmica actual i sap, com a empresari, que “poder aguantar ara és difícil”. Diu que sempre li ha agradat queixar-se i fer alguna cosa per trobar solucions a les queixes i, quan PxC li va proposar presentar-se com a candidat, no ho va dubtar: “Si es vol, es poden fer coses, el que fa falta són les ganes”.

A PxC se’l coneix com el partit xenòfob…

El tema de la xenofòbia és el que ha donat més publicitat al partit, però el que fem és dir el que la majoria de gent pensa. No rebutgem la immigració sinó que el que volem és que els immigrants que estiguin aquí ho facin de manera legal. Si algú arriba aquí, busca una feina, paga un lloguer i paga els seus impostos com tothom, per mi és un espanyol més. És igual d’on vinguis o d’on siguis si, quan estàs aquí, treballes i vius com la resta de persones. El que volem nosaltres és la igualtat: que paguin igual que nosaltres i que tinguin les mateixes ajudes que nosaltres.

A les anterior eleccions municipals PxC no va aconseguir representació…

Crec que ara tenim moltes possibilitats d’entrar. Presentem motes propostes per millorar el poble, el turisme, el comerç… i sense gastar diners.

Per exemple?

Si ara preguntes a algú per què és conegut Malgrat, et diuen que per res A Blanes fan els focs. Què fem a Malgrat? Hem de promocionar el municipi, aconseguir que no sigui un poble més, i això ho podem fer a través d’equips esportius, de futbol, tennis o kitesurf… Organitzar campionats que portin moviment al poble. Tenim la carretera N-II al costat, per on cada dia passa moltíssima gent, i no l’estem aprofitant. El rètol que hi ha ara gairebé no es veu. Hi hauria d’haver un rètol que cridi l’atenció: Malgrat de Mar, i a sota, dia tal campionat, dia tal, fira. I la gent vindrà. Entraran a Malgrat, hi passejaran, hi faran un café, miraran les botigues. Blanes és un dels municipis en els que cal fixar-se. Pel que fa al comerç, Blanes és l’exemple perfecte.

S’ha d’atraure la gent…

Malgrat és un dels municipis on hi ha més atur, ara els problemes són l’economia i la feina. Cal intentar promocionar el poble a través de fires, de l’esport… Fer que la gent vingui, i si vénen, consumeixen, gasten en els negocis. I si els negocis tenen feina, contractaran gent. I si des de l’Ajuntament es pot afavorir que es contracti gent de Malgrat, millor.

La situació econòmica no és la millor…

El tema social és el que més m’ha preocupat sempre, les persones. Hi cases on els pares s’han quedat a l’atur i els fills no troben feina, de què viuen aquesta gent? El 2010 hi va haver 180.000 desnonaments. Hem de començar a treballar per tenir vivenda social. Hem de mirar quines possibilitats tenim, què hi ha buit, i després si s’ha de construir-ne. I si se’n construeix o es fa qualsevol cosa, primer la gent del poble.

Parlem del centre del poble…

Dins el poble ara la prioritat és la circulació. Anar d’un lloc a un altre és un caos, i quan hi arribes, no tens lloc per aparcar… Seria interessant poder ampliar els aparcaments, fent un pis o un soterrani. També es podria intentar habilitar com a zones de pàrquing els solars que ara estan buits, aprofitar els espais buits. Ara el carrer del Carme està tallat, i és una zona on hi ha tres escoles. En hora punta, els embossos són impressionants! Es podria obrir el carrer del Carme, sense aixecar-lo, que els cotxes hi poguessin passar entre setmana i els caps de setmana, quan no hi ha escola, tancar-lo amb uns pivots. Al obrir el carrer del Carme faciliaríem també que es pogués arribar al pàrquing de l’Església. Hem d’intentar que el trànsit sigui el més fluid possible.

Com s’ajuda als comerciants?

L’obertura del carrer del Carme seria un pas. Van haver de pagar per la remodelació del centre i ara, al no passar cotxes, la gent passa de llarg. A Blanes els cotxes passen pel mig del carrer, però sempre està ple de gent! Podem dir que la gent som mandrosos i que no volem caminar, però és així, i ara que la gent no pot passar amb el cotxe, doncs ja no hi passa.

Es parla també de la remodelació del Passeig Marítim…

El Passeig s’ha d’arreglar però si ara aixequem tot el passeig, als negocis no sé si els hi faríem un gran favor, a banda dels diners que costaria. La peatonalització del centre, qui l’ha pagada? Els que viuen allà. Hi ha veïns que han hagut de demanar un crèdit per pagar les obres i ara no poden accedir amb el cotxe davant casa seva perquè l’Ajuntament no ha donat el comandament a la gent que no té garatge. Si vas carregat amb la compra, si vas amb gent gran, què fas?

Queixar-te a l’Ajuntament?

Quan vas a l’Ajuntament a demanar un gual, eh que pagues? Quan hi vas per obrir un negoci? Eh que pagues? I per què no et fan cas? Et tracten com si anessis a demanar caritat, i no demanes caritat, és un dret teu i un ingrés pel poble. Com pot ser que et maregin d’aquesta manera? Cal agilitzar tots els tràmits, fotre canya.

Són errors de comunicació?

Nosaltres volem parlar amb tothom, personalment. És una cosa que crec que l’actual govern no ha fet: han fet el que han volgut i no han preguntat a ningú. Nosaltres volem parlar amb cada sector, amb la gent que té empreses, amb els treballadors, amb persones joves i amb parelles amb fills… Cadascú té les seves necessitats. S’ha de preguntar al poble, preguntar a la gent què volen que facis amb els seus impostos.