L’espai de Can Feliciano inclou el reforç per poder ser urbanitzat en un futur

La riera de Palafolls al seu pas per Malgrat i en el tram de Can Feliciano. Foto: T.M.

OSTENTACIÓ, CRISI I DELINQÜENTS DE SUBSISTÈNCIA.

Escoltava un economista dient que Espanya és un país principalment consumista, que la societat es preocupa per ostentar, grans preocupacions, doncs, les de les formigues del país. Hi ha qui es passa la tarda al centre comercial, sempre cau alguna cosa. Es compren matalassos de làtex a pagar en 60 mesos. En deu anys tres cotxes. Tres comptes bancaris i un sou de 1.500 euros. Vull viatjar i explicar a tothom la meva condició de Willy Foc. No tinc diners, però vull aparentar que els tinc, no tinc ideals, però mano, no tinc coneixement econòmic, però sóc empresari, no sóc paleta, sóc constructor i ara no et pago. Enhorabona a tothom.

Es diu, es xerra que els furts proliferen. L’atenuant d’estat de necessitat en alguns d’aquests furts és més que probable. Vagi per endavant que no estic fent una apologia dels robatoris menors, però alhora de fixar un fet delictiu cal que s’analitzi el motiu pel qual aquella persona ho fa, sempre que es pugui provar. L’Argentina del “corralito” va quedar sacsejada, algú es qüestionava que les entrades en massa als establiments eren robatoris? o vam considerar lògica la reacció de la ciutadania front les mesures restrictives del govern de Fernando de la Rúa?. És clar que les comparacions són odioses i la situació dels dos estats és visiblement diferent, però el patiment de les persones front la manca de diners no ho és. En època de crisi, on la desigualtat encara és més palesa, creixen els delinqüents de subsistència o supervivència i d’altres que molt probablement s’apuntin “al carro”. La prevenció va molt més enllà d’extremar les campanyes de seguretat alimentades per la por. Canàries ha aprovat un decret i s’ha declarat en estat d’emergència social davant l’augment de l’atur i l’increment de la demanda d’assistència social, la finalitat és la de poder accedir a les ajudes amb major celeritat, està per veure la seva aplicació, però, en qualsevol cas, sembla més efectiu que el Plan Prever per comprar-se un cotxe nou al que accediran, de ben segur, els constructors que no paguen.

Núria Casajuana Vives

PRIMER ANIVERSARI

Aquest passat dia 26 de març, vàrem celebrar el primer aniversari del diari digital Malgrat Confidencial.

La Noemí i l’Albert, varen convidar als amics a una trobada per parlar de tot plegat, d’una manera “informal” va puntualitzar l’Albert.

Hi havia familiars, gent de diversos mitjans de comunicació locals, gent del món de la comunicació digital, algun polític, i amics en general.

Es va començar amb agraïments, felicitacions, la idea i trajectòria d’aquest any de Malgrat Confidencial, dels bons resultats obtinguts, del món de la comunicació per internet, de la funció de la ràdio, de la premsa i de la televisió.

Es va parlar d’ingerències del món polític i el poder, en els mitjans de comunicació local, de la funció d’aquests mitjans, de la participació dels ciutadans en els mitjans, … Una participació imprescindible, ja que sense ells no existiríem, ja que en són els protagonistes i els destinataris de la informació i de l’opinió que es genera i que generen.

Van haver-hi dos punts que marcaren, al meu entendre, el ritme de la polèmica i el debat, un la suposada ingerència del poder polític local sobre els mitjans i més concretament sobre Ràdio Malgrat, i l’altre la qüestió de l’anonimat dels que escriuen als blogs.

Del primer, es va posar en evidència que en alguns pobles el poder municipal intenta influir en allò que es diu des dels mitjans, això que passa en algunes poblacions, i en diversos períodes, no passa a Malgrat segons varen dir els representants dels diversos mitjans malgratencs, excepte alguna insinuació que algú hagi pogut tenir. No eren d’aquesta opinió alguns dels assistents pel que fa a Ràdio Malgrat, a la qual li atribuïen parcialitat en els assumptes municipals. Això fou desmentit categòricament pel director de l’emissora municipal, que va dir que mai havia tingut cap ingerència en aquests aspectes.

En relació als escrits anònims que apareixen als blogs, es va carregar durament contra els que ho fan faltant a la veritat, els que insulten, i els que difonen opinions malèvoles. Aquí va haver-hi força polèmica, entre la llibertat d’expressió i el dret al respecte. Va sortir una qüestió que dominà àmpliament aquest debat, i és el de la “por” a parlar i manifestar-se.

Opinaven molts que en democràcia no hi ha d’haver por i que tothom es pot expressar lliurement, i que no passa res si hom expressa el seu criteri amb respecte. El cas és que el sentiment de por és lliure i no tothom el pot superar, i aquestes persones també tenen dret a expressar-se. I malgrat el que es digui, no sempre es tracta. o s’ha tractat igual, al que és crític en algunes qüestions, que al que no ho és.

A som-hi!, almenys fins el moment, hem acceptat publicar escrits amb pseudònim, mantenint l’anonimat de l’autor, sempre que s’hagi mantingut un to correcte en la forma. Aquesta manera de fer ha estat abonada pels tribunals, i penso que és una bona manera de fer, perquè a més de la por a possibles represàlies, hi ha la por al “què diran”, o la por o rubor de que hom sàpiga el que un pensa. Aquests temors són lliures, i hi ha qui no hi pot fer res per evitar-los, i també tenen dret a expressar llurs opinions, si volen.

Des de som-hi! felicitar a l’Albert i la Noemí per aquest primer aniversari, i el desig que sigui llarga i fructífera aquesta singladura. Tal com els vàrem dir, “heu estat pioners en la comunicació digital al nostre poble, una tasca imprescindible, per la qual us hem de felicitar”.

Per molts anys!

Antoni Monguilod

som-hi!

Recull gràfic de Malgrat (1862-1970)

Us convidem a l’acte del proper dimecres 25 de febrer a les 20:00 a la Biblioteca la
Cooperativa de Malgrat. En aquest acte lliurarem el primer fascicle i les tapes del
llibre que estem escrivint per l’editoral Efados anomenat: “L’Abans: recull gràfic
de Malgrat (1862-1970)” a tots els presents. Han estat convidats col·laboradors del
llibre i les famílies que ens han deixat fotografies, com a agraiment per la seva
col·laboració els entregarem aquest primer fascicle abans que aparegui a les
botigues (estarà disponible a les llibreries del poble a partir de divendres).
Esperem la vostra presència.

Gràcies per tot

Atentament, els autors:
Núria Arís, Sònia Garangou i Joan Piña.

Per aquells que estiguin interessats en el tema de la denúncia que contra som-hi! va posar l’Ajuntament, pengem tots els documents oficials. Aquests són:

1. La demanda posada per l’Ajuntament.
2. L’Acte de conciliació.
3. El decret de que s’arxivi la demanda per part del Jutjat de Primera Instància d’Arenys de Mar.
4. El document en que se desestima el recurs d’apel•lació presentat per l’Ajuntament davant l’Audiència Provincial.

(Al document d’apel•lació presentat per l’Ajuntament, no hi hem tingut accés).

En la revista del mes vinent, farem unes reflexions sobre l’assumpte, a més d’un resum de tot el que s’ha dit i publicat.

som-hi!

Aquestes fotografies les vaig fer l’any 1987 per denunciar des de Som-hi les finestres obertes d’aquesta casa.
Hi ha alguna explicació del per què encara estan igual, i a qui interessa que es malmeti aquesta construcció.
M’agradaria saber-ho i estic segur que a molts ciutadans també.

Alumnes de la Escola Vedruna de Malgrat, han reivindicat la PAU amb la lectura del manifest, poemes, i cançons  davant l’escola. Els nois i noies han format la paraula PAU, com es pot veure a la fotografia.

Molts centres escolars han refermat el seu  compromís per la PAU dins la celebració del DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU, denunciant la situació de desprotecció en què viuen milions de persones arreu del món.

“Per què celebrem el dia de la Pau?

Els aliments ens permeten créixer físicament, el treball acadèmic ens fa créixer intel•lectualment, però per fer-nos persones falta quelcom més que aquest creixement físic i intel•lectual. Ens fa falta un creixement en valors i aquests tan sols es poden anar adquirint, si som capaços de reflexionar-hi i assimilar-los com a propis.`

El treball que fem cada any sobre la Pau, pretén fer aquesta reflexió sobre algun dels valors que la nostra societat en general té poc assumits i voldríem que cada un de nosaltres el féssim nostre. I a la vegada ho fem en un acte comunitari de tot l’institut, per potenciar el treball col•lectiu en front de l’individualisme, acceptant les nostres diferències.

Això ho fem en un dia molt concret, el 30 de gener “Dia mundial de la pau i la no violència” als centres escolars d’arreu del món, que com ja sabeu coincideix amb l’aniversari de la mort de Gandi.

Aquest any el valor que hem treballat ha estat el respecte per les persones més dèbils.

Ara escoltarem els companys i les companyes representants dels diferents nivells de l’institut, que llegiran les frases que vosaltres heu elaborat després de fer aquesta reflexió a fons sobre el tema.

He de dir sincerament que em quedo sorpresa de les vostres reflexions, n’hi ha de molt profundes, cosa que manifesta un alt grau d’assimilació per part dels qui les heu elaborat.

Desitjo que aquest respecte vers els més dèbils sigui un dels valors que tots hàgim assimilat i que posem a la pràctica en el dia a dia a casa nostra, a l’institut, a la feina i, en qualsevol ambient on estiguem. Això, evidentment, ajudarà a fer que hi hagi una mica més de pau  al nostre entorn, i conseqüentment arreu del món.

+Fotografies a http://vicenstomas.blogspot.com