“Campoy va recomanar als nudistes «paciència per avançar i aconseguir espais propis», però també va advertir que «no tot és vàlid per arribar a un objectiu». En aquest sentit, va recordar que «la discreció» va ser la clau per avançar en l’impuls d’altres formes de vida «com l’homosexualitat»”. Sra. Campoy, Alcaldessa de Malgrat de Mar El Periódico de data de 26 d’agost de 2009.
Aquestes paraules dites en caràcter didàctic són absolutament falses. Per fer afirmacions, caldria, en primer lloc estar documentat o com a mínim assabentat, i més, quan qui les aboca és un càrrec polític “gens discret” que hauria de protegir la opinió d’aquells que se l’escolten.
Harvey Milk que va ser polític i activista gai, entre un dels seus discursos més aplaudits “Discurs de l’esperança” va dir:
“demano als meus germans i germanes gais un compromís per lluitar. Per ells mateixos, per la seva llibertat, pel seu país, …, No aconseguirem els nostres drets quedant-nos callats en els nostres armaris, …, Sortirem de l’armari per lluitar contra les mentides, els mites, les distorsions. .., perquè estic cansat de la conspiració del silenci, així que vaig a parlar sobre això. I vull que tu parlis sobre això, …”
Això va ser l’any 1978. A Catalunya la primera manifestació del Front d’Alliberament Gai va ser l’any 1977 en plena dictadura, el FAGC va néixer l’any 1975, també cal recordar la tasca de Jordi Petit, i com no, la de persones anònimes que han lluitat i lluiten pels seus drets. Ningú ha de romandre discret, ni l’homosexual, ni el que vol anar nuu a la platja, ni el gran, ni l’anarquista. Si algú se sent alterat pel dia de l’orgull gai i per les seves “rues”, (tal i com alguns les qualifiquen), per les crestes dels anarquistes o pel veí que deixa al descobert les seves parts quan va a mar, pateix un problema de convivència i tolerància i potser s’hauria de replantejar el “viu i deixa viure”. A mi m’altera veure persones que es dirigeixen diàriament als containers a buscar menjar perquè no se’l poden pagar, m’altera la precarietat dels salaris front les assignacions polítiques, m’altera l’avi que viu sol en un cinquè pis i el mobbing que pateix perquè s’ha aprovat un projecte de rehabilitació al barri, m’altera la política caritativa i m’altera la negació subtil dels que s’autoanomenen demòcrates, jo els diria prohibicionistes del guant blanc. M’avergonyeix tremendament aquesta postura, em sembla llastimosa aquesta doble moral, no entenc perquè si el tema de debat era el nudisme l’enllaça amb l’homosexualitat i finalment em crispa que s’hagi dit que aquesta és una altre forma de vida, no Sra. Alcaldessa, no és una altre forma de vida, és la vida, totes les vides són diferents, la seva també.

Núria Casajuana Vives, 27 d’agost de 2009.