OSTENTACIÓ, CRISI I DELINQÜENTS DE SUBSISTÈNCIA.

Escoltava un economista dient que Espanya és un país principalment consumista, que la societat es preocupa per ostentar, grans preocupacions, doncs, les de les formigues del país. Hi ha qui es passa la tarda al centre comercial, sempre cau alguna cosa. Es compren matalassos de làtex a pagar en 60 mesos. En deu anys tres cotxes. Tres comptes bancaris i un sou de 1.500 euros. Vull viatjar i explicar a tothom la meva condició de Willy Foc. No tinc diners, però vull aparentar que els tinc, no tinc ideals, però mano, no tinc coneixement econòmic, però sóc empresari, no sóc paleta, sóc constructor i ara no et pago. Enhorabona a tothom.

Es diu, es xerra que els furts proliferen. L’atenuant d’estat de necessitat en alguns d’aquests furts és més que probable. Vagi per endavant que no estic fent una apologia dels robatoris menors, però alhora de fixar un fet delictiu cal que s’analitzi el motiu pel qual aquella persona ho fa, sempre que es pugui provar. L’Argentina del “corralito” va quedar sacsejada, algú es qüestionava que les entrades en massa als establiments eren robatoris? o vam considerar lògica la reacció de la ciutadania front les mesures restrictives del govern de Fernando de la Rúa?. És clar que les comparacions són odioses i la situació dels dos estats és visiblement diferent, però el patiment de les persones front la manca de diners no ho és. En època de crisi, on la desigualtat encara és més palesa, creixen els delinqüents de subsistència o supervivència i d’altres que molt probablement s’apuntin “al carro”. La prevenció va molt més enllà d’extremar les campanyes de seguretat alimentades per la por. Canàries ha aprovat un decret i s’ha declarat en estat d’emergència social davant l’augment de l’atur i l’increment de la demanda d’assistència social, la finalitat és la de poder accedir a les ajudes amb major celeritat, està per veure la seva aplicació, però, en qualsevol cas, sembla més efectiu que el Plan Prever per comprar-se un cotxe nou al que accediran, de ben segur, els constructors que no paguen.

Núria Casajuana Vives