PRIMER ANIVERSARI

Aquest passat dia 26 de març, vàrem celebrar el primer aniversari del diari digital Malgrat Confidencial.

La Noemí i l’Albert, varen convidar als amics a una trobada per parlar de tot plegat, d’una manera “informal” va puntualitzar l’Albert.

Hi havia familiars, gent de diversos mitjans de comunicació locals, gent del món de la comunicació digital, algun polític, i amics en general.

Es va començar amb agraïments, felicitacions, la idea i trajectòria d’aquest any de Malgrat Confidencial, dels bons resultats obtinguts, del món de la comunicació per internet, de la funció de la ràdio, de la premsa i de la televisió.

Es va parlar d’ingerències del món polític i el poder, en els mitjans de comunicació local, de la funció d’aquests mitjans, de la participació dels ciutadans en els mitjans, … Una participació imprescindible, ja que sense ells no existiríem, ja que en són els protagonistes i els destinataris de la informació i de l’opinió que es genera i que generen.

Van haver-hi dos punts que marcaren, al meu entendre, el ritme de la polèmica i el debat, un la suposada ingerència del poder polític local sobre els mitjans i més concretament sobre Ràdio Malgrat, i l’altre la qüestió de l’anonimat dels que escriuen als blogs.

Del primer, es va posar en evidència que en alguns pobles el poder municipal intenta influir en allò que es diu des dels mitjans, això que passa en algunes poblacions, i en diversos períodes, no passa a Malgrat segons varen dir els representants dels diversos mitjans malgratencs, excepte alguna insinuació que algú hagi pogut tenir. No eren d’aquesta opinió alguns dels assistents pel que fa a Ràdio Malgrat, a la qual li atribuïen parcialitat en els assumptes municipals. Això fou desmentit categòricament pel director de l’emissora municipal, que va dir que mai havia tingut cap ingerència en aquests aspectes.

En relació als escrits anònims que apareixen als blogs, es va carregar durament contra els que ho fan faltant a la veritat, els que insulten, i els que difonen opinions malèvoles. Aquí va haver-hi força polèmica, entre la llibertat d’expressió i el dret al respecte. Va sortir una qüestió que dominà àmpliament aquest debat, i és el de la “por” a parlar i manifestar-se.

Opinaven molts que en democràcia no hi ha d’haver por i que tothom es pot expressar lliurement, i que no passa res si hom expressa el seu criteri amb respecte. El cas és que el sentiment de por és lliure i no tothom el pot superar, i aquestes persones també tenen dret a expressar-se. I malgrat el que es digui, no sempre es tracta. o s’ha tractat igual, al que és crític en algunes qüestions, que al que no ho és.

A som-hi!, almenys fins el moment, hem acceptat publicar escrits amb pseudònim, mantenint l’anonimat de l’autor, sempre que s’hagi mantingut un to correcte en la forma. Aquesta manera de fer ha estat abonada pels tribunals, i penso que és una bona manera de fer, perquè a més de la por a possibles represàlies, hi ha la por al “què diran”, o la por o rubor de que hom sàpiga el que un pensa. Aquests temors són lliures, i hi ha qui no hi pot fer res per evitar-los, i també tenen dret a expressar llurs opinions, si volen.

Des de som-hi! felicitar a l’Albert i la Noemí per aquest primer aniversari, i el desig que sigui llarga i fructífera aquesta singladura. Tal com els vàrem dir, “heu estat pioners en la comunicació digital al nostre poble, una tasca imprescindible, per la qual us hem de felicitar”.

Per molts anys!

Antoni Monguilod

som-hi!