Malgrat de Mar ha aprovat adherir-se de manera definitiva a l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI), una entitat formada per 155 municipis catalans que té com a objectiu promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació. L’adhesió del municipi a l’AMI va ser ratificada durant el ple municipal d’aquest gener amb els 9 vots a favor d’ERC, CiU i ICV-EUiA, i els vuit vots en contra de l’equip de govern, format per PSC i PP. La proposta, presentada com a moció pels tres grups a l’oposició, suposa l’aprovació dels estatuts de la nova entitat per part de l’Ajuntament malgratenc i la designació d’Obdúlia Cuatrecases, portaveu local d’ERC, com a representant de l’Ajuntament davant l’AMI. El document, que també designa Jofre Serret (CiU) i Jordi Medina (ICV-EUiA) com a representants suplents, faculta l’alcaldessa de Malgrat per signar tots els documents necessaris per tal que els acords presos en el marc de l’associació siguin efectius, punt que va suposar el desacord entre l’equip de govern i l’oposició. L’alcaldessa, Conxita Campoy, es va negar a firmar qualsevol acord que l’AMI pogués adoptar mentre no hi hagi cap informe jurídic que l’obligui a fer-ho, tot afirmant que “cadascú s’ha de pagar la seva política”: “Si algú em porta un informe jurídic on es diu que tinc l’obligació de fer allò que està fora de les competències municipals -i que no es recull a cap llei de competències- i de pagar una quota de diner públic a un ens constituït per unes idees determinades, evidentment que rectificaré. Però si no hi ha aquest informe, nosaltres no signarem aquests acords”. Davant aquesta negativa, Serret va recordar que les decisions dels plens municipals “són vinculants” i va lamentar que el govern local apliqués un doble raser a l’hora de decidir en què es gastava el diner públic: “Sembla que per vostès els diners són un tema una mica relatiu, ja que d’una banda no es poden gastar diners per una associació sobre la que hi ha un acord de ple, però per altra banda no els hi va tremolar la mà quan es van gastar 6.000 euros en registrar el nom d’un programa com és el de Malgrat Desperta”. Des d’ERC, Cuatrecases va convidar l’equip de govern a considerar la quota de l’AMI -que serà determinada per l’assemblea general de l’entitat- com una “inversió” en lloc de com una “despesa”, alhora que va recordar a PSC i PP la seva condició de minoria dins el ple: “En aquest moment i en aquesta moció, la majoria està representada per l’oposició. Aquest acord és tan vàlid com qualsevol altre que vingués proposat per l’equip de govern, i per tant ha de tenir la mateixa consideració”.

L’entitat agrupa 155 dels 947 municipis catalans

L’AMI es va constituir com a associació el passat 14 de desembre en una reunió celebrada a Vic durant la qual es van aprovar els estatuts fundacionals de l’entitat. A la reunió hi va assistir Cuatrecases com a representant de l’Ajuntament de Malgrat després d’haver estat escollida com a tal durant el ple municipal de novembre, quan ERC va presentar una moció amb l’objectiu que Malgrat participés en l’AMI des del seu inici.
L’entitat agrupa una total de 155 dels 947 municipis catalans, entre els quals hi ha una vintena de capitals de comarca i una capital de demarcació, Girona, a més d’un Consell Comarcal -el de les Garrigues-. A banda de Malgrat de Mar, altres municipis maresmencs que participen en aquesta associació són Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera. Durant la sessió es va escollir la junta directiva que dirigirà l’activitat de l’entitat, formada per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, com a president; els alcaldes de Balaguer, Montblanc, Olot i Tortosa com a vicepresidents; i l’alcalde de Port de la Selva com a tresorer. Josep Manel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt, serà el secretari de l’AMI, i els alcaldes de Berga, Ripoll, Santpedor i Solsona en seran els vocals.
La idea de l’AMI va néixer de la mà de Josep Maria Vila d’Abadal el juny del 2010, coincidint amb l’aparició de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de la qual una seguit de municipis catalans es van declarar moralment exclosos de la Constitució Espanyola. El setembre de l’any passat, el ple municipal de Vic va aprovar la proposta de constituir una associació d’ens locals per promoure l’exercici del dret a decidir, gest que va ser imitat posteriorment per altres localitats catalanes.

Un total de 1.500 quilos d’aliments s’han recollit a Malgrat de Mar en el marc del Gran Recapte d’Aliments, una campanya solidària organitzada pel Banc dels Aliments i que s’ha celebrat aquest divendres 25 i el dissabte 26 de novembre arreu de Catalunya. Durant aquestes dues jornades, fins a quinze voluntaris repartits en tres torn diferents informaven les persones que entraven al Caprabo de l’Avinguda del Carme -el punt de recollida a Malgrat- sobre el Gran Recapte i els donaven una bossa per si podien aportar aliments. Marcel Montes, coordinador del Gran Recapte al municipi, destaca la solidaritat de moltes ciutadans que anaven expressament al supermercat per fer el seu donatiu i recorda el cas concret d’una persona gran que els va oferir tot el carretó de menjar: “No havia separat el que ens volia donar en cap bossa ni res per l’estil i la sorpresa va ser, que al preguntar-li què havíem d’agafar, ens va respondre amb un ‘tot’. Aquell pobre avi va venir expressament a fer una compra molt generosa, ens ho va donar i va tornar a marxar”. En contrast amb les persones que feien donatius, Montes destaca la quantitat de malgratencs que no han pogut aportar res perquè un o tot dels membres de la família estaven a l’atur, juntament amb els casos de persones grans i jubilades que havien de fer-se càrrec de l’alimentació dels fills i el néts i no podien contribuir més.

La pobresa afecta gairebé un milió i mig de catalans

Pel que fa a l’Alt Maresme -Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella i Sant Pol- es van recollir entre 7.500 i 8.000 quilos d’aliments bàsics – aliments molt nutritius com ara llegums secs, llet, oli, llaunes de conserva de peix i de tomàquet-. A nivell de Catalunya, el Gran Recapte ha aconseguit un total de 1.095 tones de menjar, quantitat que supera les 800 tones d’aliments que l’organització s’havia marcat com a objectiu.

El Banc dels Aliments és una fundació nascuda el 1987 a Barcelona que rep productes alimentaris i els reparteix entre entitats benèfiques que els fan arribar a persones que passen fam. Segons l’entitat, els aliments recollits en aquest Gran Recapte començaran a arribar a les més de 200.000 persones que cada mes reben ajuda dels Bancs a través de 754 organitzacions de Catalunya. Segons dades del Banc dels Aliments, aquest any un 20’4 per cent de la població de Catalunya -gairebé un milió i mig de persones- està afectada per la pobresa.

Una de les ‘banyeres’ on es recollien els donatius. A Malgrat es van omplir tres caixes com aquesta de menjar, un total de 1.500 quilos d’aliments.

Imatge: M.MONTES

Resultats definitius de la votació pel CONGRÉS DELS DIPUTATS amb el 100% del vot escrutat:

PARTICIPACIÓ: 63’56% (8.496 votants)

ABSTENCIÓ: 36’44% (4.870 votants)

VOTS NULS: 1’93% (164 votants)

VOTS EN BLANC: 1’73% (144 votants)

________________________________________________________________

PSC: 30’70% (2.558 vots)

CiU: 28’97% (2.414 vots)

PPC: 19’46% (1.622 vots)

ERC-RI.cat: 7’42% (619 vots)

ICV-EUiA: 5’79% (483 vots)

PxC: 2’66% (222 vots)

Escons en blanc: 1’17% (98 vots)

UPyD: 0’84% (70 vots)

PACMA: 0’69% (58 vots)

Pirata.cat 0’28% (24 vots)

Anticapitalistes: 0’15% (13 vots)

Unificación Comunista de España: 0’08% (7 vots)

________________________________________________________________

Resultats definitius de la votació pel SENAT amb el 100% del vot escrutat:

PARTICIPACIÓ: 61’51% (8.221 votants)

ABSTENCIÓ: 38’49% (5.145 votants)

VOTS NULS: 5’08% (418 votants)

VOTS EN BLANC: 5’77% (450 votants)

________________________________________________________________

FONT: Ministeri de l’Interior. Govern d’Espanya

La torreta del Castell, logotip de l’Associació Pepet Caralt de Veïns i Amics del barri del Castell, va presidir la presentació en societat d’aquesta nova entitat malgratenca que s’afegeix a les gairebé setanta associacions ja existents al municipi. Era dissabte 8 d’octubre i el parc del Castell acollia una seixantena de persones que esperaven conèixer la nova associació. Les camises grogues, blaves i vermelles dels escoltes omplien el parc; tots -amb el mocador verd i blanc enrotllat al voltant del coll- preparaven les activitats infantils que l’Agrupament Escolta de Malgrat havia organitzat per la presentació. Tot i ser un dia d’octubre, el sol brillava amb força i el cel era gairebé net de núvols.

Pocs minuts després de les cinc de la tarda, Joan Piña, president de la Junta provisional de l’Associació, prenia la paraula per recordar que el barri del Castell ha estat i és un barri “amb una identitat forta” on mai hi havia hagut la necessitat que cap organització fes de portaveu: “Però ara els temps canvien i hi ha la necessitat d’una associació. El barri del Castell és l’últim nucli de Malgrat que li falta crear una associació”. La nova agrupació inclourà tot el turó del Castell, des del carrer Riera fins al carrer Passada. Els seus objectiu seran fer de portaveu del nucli i transmetre les queixes del veïns a l’Ajuntament, incentivar les activitats i la cohesió dins el barri, donar a conèixer la figura d’en Pepet Caralt -malgratenc que va treballar a la Fàbrica de l’Aigua i que era conegut per les seves herbes remeieres- i també actuar dins la vida cultural de Malgrat. La nova associació no estarà només oberta als veïns de la zona, sinó que tothom podrà convertir-se en amic del barri i participar en l’associació: “No hi ha excusa per ser de l’entitat si es vol ser-ho”.

“Com més siguem, millor ho podrem fer”

Després de més d’un any de feina i papers per registrar-se com a associació, de començar a participar en alguns actes com la primera Fira d’Entitats de Malgrat o la presentació de Piles i súties, llibre de Daniel Rangil sobre la cultura oral al Montnegre, l’Associació Pepet Caralt comença a caminar tot esperant que el futur centre cívic del Castell es converteixi en un punt neuràlgic per a les activitats de l’associació. La Junta provisional ja treballa amb algunes idees com organitzar unes jornades en honor a Pepet Caralt o recordar el pas de la pesta negra per Malgrat durant la propera Festa Major. De moment, l’associació està oberta a tothom: “Com més siguem, millor ho podrem fer”. Per una quota de cinc euros l’any, tots els veïns de la zona es podran convertir en socis de l’entitat i, en el cas que en una llar hi hagi més d’una persona associada, la quota es reduirà fins als tres euros l’any. Un cop l’entitat compti amb persones associades, caldrà celebrar unes eleccions per escollir la junta definitiva de l’entitat. El proper pas en el camí de l’Associació Pepet Caralt serà el proper dissabte 22 d’octubre a les cinc de la tarda, quan se celebrarà la primera assemblea de l’Associació a la capella de l’Antic Hospital.

Malgrat de Mar acaba el setembre amb 1.557 veïns registrats a les llistes d’atur i una taxa de desocupació del 15’94 per cent. Tot i que la incidència de l’atur al municipi continua essent -des del mes de juny- menor que a nivell de la comarca, on la mitjana de persones sense feina és del 16’1 per cent, Malgrat continua ocupant les primeres posicions en la llista de municipis més afectats per la desocupació. Un mes més, Mataró se situa com el municipi del Maresme on la taxa d’atur és més elevada (20’56 per cent), seguit de Pineda de Mar (20’21 per cent), Tordera (18’71 per cent), Premià de Mar (17’54 per cent), Calella (16’64 per cent), Palafolls (16’19 per cent) i Malgrat (15’94 per cent), que tanca el rànquing dels set municipis del Maresme amb més atur registrat.

Si es comparen les dades de l’atur d’aquest setembre respecte les d’aquest agost, veiem que Malgrat és el quart municipi de la comarca on l’augment de l’atur ha estat més espectacular, amb un 6’28 per cent més d’aturats. Juntament amb Malgrat, dos municipis típicament turístics com Calella -amb un augment de l’11’89 per cent- i Santa Susanna -amb un 11’52 per cent més d’aturats- ocupen les dues primeres places. La tercera posició com a municipi on la desocupació ha crescut més respecte l’agost és Palafolls, amb un increment del 7’43 per cent.

Cal assenyalar també que, per Malgrat, les dades d’aquest setembre són les pitjors des que el 2009 l’Observatori des Desenvolupament Local del Maresme va començar a fer el seguiment de l’atur als diferents municipis de la comarca: si aquell 2009 Malgrat tancava el setembre amb un atur registrat de 1.502 persones, el 2010 la xifra es mantenia -1.508 persones-, mentre que aquest any ha arribat als 1.557 malgratencs que busquen feina i no en troben.

 El pitjor mes de setembre des del 2009

Tot i que l’Observatori del Desenvolupament Local del Maresme assenyala el setembre com un mes tradicionalment dolent per a l’ocupació degut a la finalització de la temporada estival i dels contractes relacionats amb l’hosteleria, enguany les dades són pitjors de les que s’esperaven: “Si les dades intermensuals no són gens positives, les interanuals són encara més preocupants”. Segons l’Observatori, l’augment de l’atur que s’ha registrat aquest mes “posa de manifest que el cicle econòmic negatiu segueix incidint amb força en el mercat laboral”: “L’increment és molt superior a aquell que vam viure un any abans en els mateixos termes”. A nivell de la comarca i també de la província de Barcelona la tendència és similar a la de Malgrat: l’atur del setembre és superior al registrat en anys anteriors i sembla que en els propers mesos de tardor i hivern continuarà augmentant. Pel que fa a tot Catalunya, la situació és la mateixa: setembre ha tancat amb 600.930 persones registrades a les llistes de l’atur, un total de 16.282 persones més que a finals d’agost. A nivell català, l’acabament de la temporada turística és una de les principals explicacions per aquest augment de l’atur, tot i que la incorporació de persones que busquen la seva primera feina -especialment menors de 25 anys que han acabat els estudis- contribueix a aquest increment de la desocupació.

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Desenvolupament Local del Maresme

Un total de 45 de tortugues marines de l’espècie “caretta caretta”, també coneguda com a tortuga babaua, han nascut a la platja de la Conca de Malgrat de Mar fins al dia d’avui.

Dissabte, un veí de Malgrat va localitzar una tortuga petita a la platja de davant el Camí de la Pomareda i va alertar la Policia Local que, al seu torn, es va posar en contacte amb els agents rurals i amb la Fundació per a la Conservació i la Recuperació d’Animals Marins (CRAM), a qui el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha adjudicat el servei de protecció de la fauna marina amenaçada. Després de pentinar la zona, es va localitzar i acordonar el niu de tortugues amb l’objectiu de protegir-lo i aconseguir que, amb una mínima intervenció, els animals poguessin arribar fins al mar.

La tortuga babaua, tot i ser l’espècie de tortuga més abundant al Mediterrani, és una de les onze espècies de tortuga marina més amenaçada i només un de cada mil exemplars acostuma a arribar a adult. L’esperança de vida d’aquests animals és molt baixa ja que, a banda dels perills naturals com poden ser els crancs o les gavines, les xarxes dels pescadors i els plàstics que es llencen al mar també són un perill per elles. A més, la contaminació lumínica de les zones urbanitzades desorienta aquests animals, que confonen la claror artificial dels fanals amb la llum de la lluna que els marca el camí cap al mar, fet que va decidir els tècnics dels CRAM a custodiar el niu les 24 hores.

Tot i que de moment s’ha comptabilitzat el naixement de 45 tortugues, encara en podrien néixer més. De fet, una sola tortuga marina pot posar entre 80 i 120 ous. Acostumen a néixer uns dos mesos després de la posta i els ous poden trigar diversos dies a obrir-se. Normalment, les criatures trenquen la closca durant el vespre o la nit, quan la calor és menor i hi ha més probabilitats d’arribar al mar sense ser atacades per cap animal. Quan neixen, les tortugues babaues medeixen uns 10 centímetres i pesen uns 50 grams. De grans, solen pesar uns 90 quilograms, tot i que se n’han arribat a trobar exemplars de 400 quilos.

Segons el CRAM, aquesta troballa és “un cas del tot excepcional en aquesta zona del Mediterrani” ja que la tortuga babaua és un animal que acostuma a nidificar a platges poc habitades de Turquia, Xipre, Grècia o Itàlia. En aquest cas, es pensa que la femella es va desorientar i que va arribar a la platja de Malgrat a principis de juliol per fer la posta. L’última vegada que la Fundació va documentar un fet similar va ser el 2006, quan es va trobar un altre niu de tortugues babaues a Premià de Mar.

La malgratenca Sara Garcia i el seu company Marc Pañero, de Pineda de Mar, són des d’aquest mes de juny campions d’Espanya de la categoria cadet de patinatge artístic sobre rodes. Garcia i Pañero, del Club de Patinatge d’Arenys de Munt, van obtenir la primera posició en el Campionat d’Espanya Cadets que es va celebrar a Reus durant els dies 25 i 26 de juny. El jurat va qualificar l’actuació dels dos guanyadors de “llarga i impressionant” i va destacar la qualitat dels salts simètrics i dels llançats així com també unes combinacions d’altura “estètiques i fluides”.

Garcia, actualment de 14 anys, va començar a patinar al Club de Patinatge de Malgrat als 8 anys. El 2009 va participar per primera vegada en una competició de patinatge artístic en la categoria individual i el 2010, primer any en què competia en la categoria de parelles juntament amb Pañero, es va proclamar campiona d’Espanya. El mateix any van participar al Campionat Europeu de Patinatge Artístic, on van obtenir la sisena plaça. Aquest 2011, després de repetir com a campions d’Espanya, també participaran en el Campionat Europeu de Patinatge, que se celebra aquests dies a la ciutat alemanya de Freiburg.

Garcia i Pañero durant l’actuació

FONT: F.Garcia