dissabte, 24 juliol, 2010 per Som-hi
NOSALTRES DECIDIM, SOM UNA NACIÓ
SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM
Hi vam ser. Calia anar a donar resposta pel tracte que rep el poble català, i es va fer. Podríem dir que amb escreix, perquè es va aplegar més gent de la que es pensaven, tant els convocants, com els partits, i com els de Madrid.
Un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, un milió i mig segons Omnium. Tant li fa, més d’un milió de persones és molta gent.
Una gent amb un comportament altament cívic, reivindicatiu però festiu, ferm però pacífic, dient les coses ben clares, i manifestant el què volien.
Allà es varen aplegar de tot. Autonomistes, federalistes, independentistes o simplement catalans emprenyats. Emprenyats perquè la sentència del Tribunal Constitucional retallant un Estatut que el poble català havia plebiscitat, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un tribunal que s’ha anat desprestigiant amb els anys, perquè segons els entesos s’haurien d’haver limitat a acceptar el que poble ja havia aprovat o, qui és que té més poder que el poble?
Un acte unitari pels pèls, però unitari al cap d’avall. Ara caldrà veure com gestionen la força d’aquesta manifestació els nostres polítics. Uns polítics, que segons el nostre parer, posen per davant els interessos del país, els del seu partit. Uns polític, que voldríem que tinguessin la talla suficient per resoldre el contenciós que Catalunya té plantejat amb Espanya.
Aquest país nostre és molt complex, i també ho és la seva composició social. No cal oblidar que el conformem ciutadans de Catalunya i catalans, tots amb els nostres drets, però amb deures que no són equitatius. Això també passa amb Espanya, els ciutadans de Catalunya, tenen més deures i menys drets que la resta d’espanyols. I aquesta situació, per justesa democràtica, hauria de canviar. I és cap aquí on haurien de treballar els dirigents catalans.
Sabem que la cosa no és senzilla, però si per una vegada, ens oblidéssim de capelles i capelletes, i d’altres interessos que no siguin els de tots, segurament ens en podríem sortir. És el que clamàvem els manifestants de l’altre dia: ja n’hi ha prou de maltractar-nos, de trepitjar la nostra dignitat, de prendre’ns el que és nostre, i de que no puguem decidir el que vulguem.
Sense presses, però amb fermesa, cal que es facin els passos que calgui perquè s’aconsegueixi que ens puguem governar com vulguem, i que puguem decidir sobre les coses que ens afecten i passen al nostre territori, que no hàgim d’estar tutelats per ningú, i que puguem tractar els altres pobles i nacions de tu a tu, sense ser contínuament trepitjats.
A veure doncs, si els nostres dirigents donen la talla i no passi com ha passa amb alguns dirigents municipals, que s’han inhibit davant la convocatòria del nostre President, i no han estat capaços de fer un crida ferma i forta a la ciutadania per participar en aquest acte de dignitat que va ser la manifestació del dia 10 de juliol.
som-hi!













