NOSALTRES DECIDIM, SOM UNA NACIÓ
SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM
Hi vam ser. Calia anar a donar resposta pel tracte que rep el poble català, i es va fer. Podríem dir que amb escreix, perquè es va aplegar més gent de la que es pensaven, tant els convocants, com els partits, i com els de Madrid.

Un milió cent mil, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, un milió i mig segons Omnium. Tant li fa, més d’un milió de persones és molta gent.

Una gent amb un comportament altament cívic, reivindicatiu però festiu, ferm però pacífic, dient les coses ben clares, i manifestant el què volien.

Allà es varen aplegar de tot. Autonomistes, federalistes, independentistes o simplement catalans emprenyats. Emprenyats perquè la sentència del Tribunal Constitucional retallant un Estatut que el poble català havia plebiscitat, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un tribunal que s’ha anat desprestigiant amb els anys, perquè segons els entesos s’haurien d’haver limitat a acceptar el que poble ja havia aprovat o, qui és que té més poder que el poble?

Un acte unitari pels pèls, però unitari al cap d’avall. Ara caldrà veure com gestionen la força d’aquesta manifestació els nostres polítics. Uns polítics, que segons el nostre parer, posen per davant els interessos del país, els del seu partit. Uns polític, que voldríem que tinguessin la talla suficient per resoldre el contenciós que Catalunya té plantejat amb Espanya.

Aquest país nostre és molt complex, i també ho és la seva composició social. No cal oblidar que el conformem ciutadans de Catalunya i catalans, tots amb els nostres drets, però amb deures que no són equitatius. Això també passa amb Espanya, els ciutadans de Catalunya, tenen més deures i menys drets que la resta d’espanyols. I aquesta situació, per justesa democràtica, hauria de canviar. I és cap aquí on haurien de treballar els dirigents catalans.

Sabem que la cosa no és senzilla, però si per una vegada, ens oblidéssim de capelles i capelletes, i d’altres interessos que no siguin els de tots, segurament ens en podríem sortir. És el que clamàvem els manifestants de l’altre dia: ja n’hi ha prou de maltractar-nos, de trepitjar la nostra dignitat, de prendre’ns el que és nostre, i de que no puguem decidir el que vulguem.

Sense presses, però amb fermesa, cal que es facin els passos que calgui perquè s’aconsegueixi que ens puguem governar com vulguem, i que puguem decidir sobre les coses que ens afecten i passen al nostre territori, que no hàgim d’estar tutelats per ningú, i que puguem tractar els altres pobles i nacions de tu a tu, sense ser contínuament trepitjats.

A veure doncs, si els nostres dirigents donen la talla i no passi com ha passa amb alguns dirigents municipals, que s’han inhibit davant la convocatòria del nostre President, i no han estat capaços de fer un crida ferma i forta a la ciutadania per participar en aquest acte de dignitat que va ser la manifestació del dia 10 de juliol.

som-hi!

Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.

D’aleshores ençà la nació catalana ha patit moments dolorosos, guerra, dictadura i repressió. Al 1978 una constitució elaborada sota l’atenta mirada dels poders fàctics tampoc va permetre la nostra recuperació nacional. Alguns van veure un miratge, la possibilitat d’una relació bilateral, una confederació de nacions a mig termini com l’existent abans del segle XVIII. Falses il•lusions la crua realitat s’ha imposat al llarg d’aquests més de trenta anys. Els nostres drets no seran mai reconeguts a Espanya.

Avui catalans i catalanes, vinguts de terres catalanes i d’altres indrets d’Europa, som aquí per reivindicar de forma simbòlica davant del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, el que ja vam fer dimecres de forma oficial, l’exercici del nostre inalienable dret d’autodeterminació. Durant els darrers mesos, sense el suport de cap administració, sense recursos, gairebé mig milió de catalans, en seguiran més, han expressat ja al Principat el seu desig de què esdevinguem un estat independent i sobirà integrat al si de la Unió Europea. I igualment volem disposar d’un seient de ple dret al si de l’Organització de Nacions Unides.

Els catalans i catalanes estem farts de viure en un estat que no respecta els nostres drets. I en el cas del Principat, a hores d’ara està en discussió si la sobirania dels afers que ens afecten resideix en el conjunt dels ciutadans de l’actual Estat espanyol o bé rau en els catalans i catalanes.

La posició de l’Estat espanyol, expressada por el Tribunal Constitucional, en declarar-se competent per jutjar allò que afecta a Catalunya ens ho ha deixat molt clar. Dins l’Estat espanyol la nació catalana no pot ser altra cosa que un conjunt de regions sense capacitat de decisió política. Mai com ara les coses han estat tan clares.

Nosaltres, uns convençuts de sempre, altres desenganyats, no creiem en cap estatut ni en cap pacte amb l’Estat espanyol perquè aspirem a tenir una Constitució catalana i, per això, esperem que quan abans millor els tribunals espanyols ens declarin regió sense dret a cap bilateralitat perquè d’aquesta manera acabarà aquesta patètica comèdia i es posarà en evidència que tots aquells que encara defensen l’encaix de la nació catalana dins de la gàbia espanyola i ens volen fer creure que això es possible, menteixen. Avui només els ximples poden creure que una nació catalana, exercint els seus drets històrics, té cabuda a l’Estat espanyol.

Des d’aquí, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col•lectiu. Volem votar.

No volem cap Govern que no es comprometi amb la independència de la nostra nació. Volem que els nostres representants parlamentaris siguin de debò nacionalistes, és a dir compromesos amb aconseguir un Estat propi.

No volem candidats a les properes eleccions que no diguin amb claredat que si arriben al Govern promouran la declaració d’independència per tal que assolim ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.

Aquí i ara nosaltres ens comprometem a treballar plegats per declarar la independència, fer un referèndum sota la tutela de les Nacions Unides i construir un Estat propi.

Amb il•lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:

Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!

Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!

COMUNICAT
29 d’abril de 2010

Malgrat Decideix lamenta l’actitud de l’alcaldessa i l’equip de govern (PSC-PP)

Per la plataforma, la multa interposada per l’Ajuntament de 900 euros és “la traca final” de tots els obstacles rebuts els últims mesos

En relació a la multa de 900 euros interposada per l’Ajuntament a la plataforma Malgrat Decideix per haver penjat cartells a uns fanals, considerem que:

Des de la seva creació el passat mes de gener, la plataforma Malgrat Decideix ha tingut una actitud cívica en tot el procés de la consulta, respectant les normes de convivència, sempre tenint cura dels espais públics, i entrant totes les instàncies que han calgut per a realitzar les activitats que s’han dut a terme.

Fa un parell de mesos, l’alcaldessa de Malgrat es va posar en contacte amb un membre de la plataforma per informar-lo que havia vist uns cartells de Malgrat Decideix penjats en uns fanals. Des de la plataforma ho vam lamentar i vam demanar a tots els integrants i col•laboradors que fessin ús dels espais destinats a la propaganda i publicitat, i així ha estat la directriu fins a la data d’avui. Per aquest motiu ens sorprèn i no entenem com l’equip de govern, sense haver mantingut cap altra conversa al respecte, cursi la multa de 900 euros. Cal tenir en compte la manca de coneixement que part de malgratencs i malgratenques tenen actualment de la recent ordenança de Civisme i Convivència, i que tot just s’ha començat a aplicar, amb criteris desiguals.

Ens sorprèn, també, que justament el dia en què rebem la notificació, l’Ajuntament faci ús dels fanals i, encara més sorprenent, dels arbres, per penjar uns cartells informatius del propi Ajuntament. Que les normes no són vàlides per a tothom? Des de la plataforma sempre hem defensat i defensarem que cal respectar les normes cíviques i de convivència, i aquest continuarà sent el nostre compromís amb el poble de Malgrat.

És lamentable, i cal remarcar-ho, que un col•lectiu sense ànim de lucre que ha treballat amb l’objectiu d’activar la participació de malgratencs i malgratenques en temes tan cabdals de país, com és en aquest cas la sobirania de Catalunya, hagi patit tants obstacles per evitar el seu objectiu.

Som coneixedors que a d’altres pobles del voltant, on a l’Ajuntament hi governen les mateixes sigles polítiques, les diferents entitats organitzadores de la consulta han rebut, com qualsevol altre entitat, les facilitats necessàries per realitzar la consulta el dia 25 d’abril, deixant de banda les tendències ideològiques cap al sí o cap al no a la sobirania de Catalunya.

Des de Malgrat Decideix considerem que la multa rebuda forma part de les dificultats en què ens hem trobat per part de l’equip de govern, per exemple: no ens han permès l’ús de locals municipals per a realitzar la consulta del dia 25 d’abril, han denegat el permís per emprar tanques, una tarima i cadires per a la realització d’activitats lúdiques i festives.

Per tots aquests motius considerem que és una sanció que està fora de lloc, totalment desproporcionada tenint en compte tots els factors i les circumstàncies, i interposada amb un altre objectiu, que no és cap altre que atacar a tots i cada una de les persones que senzillament, amb determinats temes, no pensen el mateix.

En aquest sentit, demanem a l’equip de govern que retiri la sanció econòmica.

Volem remarcar el suport que hem rebut al llarg d’aquests mesos de 28 entitats del poble, dels ponents i participants dels diferents actes realitzats, dels 200 voluntaris, dels botiguers dels poble, de persones a títol individual…, en definitiva, a tanta gent que ha participat activament en l’organització i realització dels actes i també ha donat suport a la consulta econòmicament. A tots ells i als 2.086 votants volem donar-los les GRÀCIES.

28 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. Hem comptat amb 28 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana), Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Convergència i Unió de Malgrat, Cooperativa Progrés Garbí, Coral d’Adults Contrapunt, Esquerra Republicana de Catalunya de Malgrat, Grup Excursionista Malgratenc (GEM), Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Grup Xarxa, Iniciativa per Catalunya Verds de Malgrat, JERC Malgrat, JNC de Malgrat, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Reagrupament de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos, Unió Democràtica de Malgrat.

http://www.facebook.com/malgratdecideix

http://www.malgratdecideix.cat

Per a més informació podeu contactar amb Malgrat Decideix a través del correu electrònic malgratdecideix@gmail.com o trucant al portaveu, Vicens Tomàs, al telèfon 606234346

el corcó

EL CONTE DE L’ATZAGAIADA

Una vegada hi havia, als Països Catalans, una comarca costanera, prop d’una gran metròpolis. En aquella comarca hi havia hagut el primer tren de la península, i la primera autopista de pagament.

Comarca deixada de les administracions públiques durant molts anys, per als seus habitants era un calvari anar a la metròpoli. Uns trens públics deficients, i unes carreteres col•lapsades a les hores punta, feien que per recórrer uns pocs quilòmetres es trigués qui sap quant.

Sigui per vergonya, sigui perquè al cap d’avall s’escoltà els seus habitants, es va projectar construir una autovia que mitigués les dificultats de transport de la comarca, sobre tot de la part nord.

I quan els terrenys ja s’havien expropiat per construir-hi l’autovia, tot es va aturar. L’empresa financera més important del país (fundada per ajudar i garantir un futur millor a la gent senzilla) i la seva filial, que era la que tenia la concessió de la primera autopista de pagament de la península, varen veure el negoci que es perdia si aquella autovia es construïa, ja que tots els habitants de més de mitja comarca hi podrien passar de franc. Varen moure els fils corresponents, i les autoritats d’aquí –per a qui la pela és la pela i no es pot deixar passar una oportunitat de negoci–, i les autoritats d’allà –que s’estalviaven invertir aquí uns calés–, varen acceptar el canvi d’autovia a autopista de pagament. Diuen que les autoritats locals, varen callar com morts, per allò de l’obediència deguda als partits, i que l’única veu discordant, fou la del batlle de la població més perifèrica.

Per justificar tal atzagaiada, i per donar arguments als batlles davant les queixes i protestes dels veïns, es varen empescar la construcció de passeigs marítims que pagarien les autoritats d’allà, i el cobriment de les rieres, que pagarien les d’aquí.

Tant li feia que no fossin obres prioritàries i que hi hagués altres problemes més urgents a resoldre, del que es tractava era de que una empresa pogués fer negoci a costa dels ciutadans.

Alguns passeigs es varen fer, i altres es varen arreglar. A la població més perifèrica, només se’n va fer una tercera part.

En quant al cobriment de les rieres, van ser uns regals enverinats. A part que en algunes poblacions no feien cap falta aquestes obres, consistia en pagar la construcció d’un caixó de formigó, però l’embelliment i urbanització del sobre anava a càrrec del municipi que s’havia trobat amb el “regal”, per la qual cosa s’hi van haver de destinar uns recursos econòmics que feien falta per altres necessitats ciutadanes.

Els anys varen anar passant, les obres no s’acabaven, i altres criteris de conservació dels espais naturals més sostenibles arribaven del nord. En la població més perifèrica, les autoritats del moment s’entestaven en seguir el projecte fil per randa; per això s’havien de carregar un indret natural, prou malmès, però únic, i que era el que els quedava. Hi va haver algunes intencions de modificar aquelles obres, que després del temps passat, ni obeïa les directrius ni els criteris imperants en l’administració que havia de fer-les.

La pressió popular va fer que de moment es salvés l’indret de la destrucció que ja havia començat, mitjançà actuacions polítiques i judicials. L’autoritat competent va fer un nou projecte més modern, més respectuós amb el medi ambient i que resolia uns problemes no previstos. Però no hi va res a fer. Mira que hi havia problemes més urgents a resoldre, per exemple el de la desembocadura de la mateixa riera, que era niu de males olors i porqueria, i que era obra prioritària per qui havia de pagar, però això no importava.

No hi va haver res a fer. Aquí el que importava era salvar l’orgull (mal entès) de qui manava, que no es pogués dir que s’havien fet enrera i anaven equivocats (ells no s’equivocaven mai) i fent seguidisme d’uns criteris tècnics, allunyats dels més racionals i actualitzats del nou projecte que s’havia proposat, varen tirar endavant amb les obres de destrucció, malgrat no estar resoltes les resolucions judicials sobre l’afer. Tot això, amb l’aquiescència dels partits que manaven més amunt. I així és com es va fer una altra atzagaiada.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat; vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos… com l’espai de can Feliciano de Malgrat.

Antoni Monguilod

COMUNICAT
23 de març de 2010

Malgrat Decideix lamenta els obstacles de l’equip de govern per celebrar la consulta

Malgrat Decideix vol denunciar els obstacles amb què s’està trobant amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Malgrat (PSC-PP) que ha optat per no cedir cap espai a la plataforma per a facilitar la celebració de la consulta sobre la independència, el proper dia 25 d’abril.

D’altra banda, tot i haver pactat amb la directora de Ràdio Malgrat l’organització de 3 espais radiofònics dedicats a la consulta més un debat que podia ser en directe o diferit, divendres passat, dues hores després d’haver-se realitzat el primer programa, membres de la plataforma van rebre la notícia per part de la directora de la ràdio que ja no es produiria cap més programa sobre Malgrat Decideix.

El mateix periodista i escriptor Vicent Partal, que va participar en la xerrada de Malgrat Decideix diumenge passat, se’n fa ressò en el seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/partal).

La plataforma, -a través de la Revista Som-hi! (cal recordar que l’Ajuntament ens obliga a demanar espais i permisos de diversa índole a través d’una entitat legal registrada)-, va entrar ahir una instància adreçada a l’alcaldessa, com a màxima autoritat de l’emissora municipal, per reclamar els tres espais i el debat que s’havien acordat realitzar. Lamentem profundament aquesta manera d’actuar de l’equip de govern, que per la plataforma repercuteix en la pèrdua d’un dret fonamental, com és la llibertat d’expressió.

Fins ara, Malgrat Decideix ha celebrat diversos actes importants: la presentació de la plataforma, la xocolatada popular, la bicicletada, i ha posat en marxa el vot anticipat. També s’han fet xapes amb el logotip de Malgrat Decideix, un díptic informatiu i s’han repartit guardioles a les botigues del poble per poder recollir diners per sufragar totes les despeses que suposa l’organització de la consulta.

18 entitats adherides
Des que Malgrat Decideix es va constituir el passat 10 de gener, diferents entitats del poble s’han adherit a la plataforma. De moment, comptem amb 18 entitats adherides: Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina, Agrupament Escolta i Guia Sant Nicolau, Associació de Jubilats, Associació Solidària Malgrat amb el Sàhara, Associació de veïns Llevant de Malgrat de Mar, Club d’Atletisme Malgrat, Club Patí Malgrat (hoquei), Colla de Geganters de Malgrat de Mar, Cooperativa Progrés Garbí, Gem, Grup Bergantí, Grup d’Havaneres La Barretina, Grup de Teatre Germanor, Malgrat es Mou, Motor Antic de Malgrat, Revista Som-hi!, S.C.R. La Barretina Vermella, Sindicat Unió de Pagesos.

http://www.facebook.com/malgratdecideix

http://www.malgratdecideix.cat

A Malgrat de Mar, comença la campanya (de nou)

Això que es vagen encadenant les convocatòries de les consultes està molt bé però comença a resultar molt cansat pels que anem xerrant de banda a banda. Encara no has acabat amb una que comença l’altra. Diumenge a Malgrat, on vaig fer el ridícul arribant tard i perdut. Sort que la gent és amable i ho aguanta tot i el Lluís Gendrau va fer de Messi, apoderant-se del partit. Ja vaig demanar disculpes però les demane de nou.Anar a fer aquests bolos és molt interessant perquè coneixes situacions a voltes insòlites. És el cas de Malgrat on governa amb mà de ferro un bipartit PSOE-PP.

Tant amb mà de ferro que nega qualsevol suport als organitzadors de la consulta i fins i tot prohibeix a la ràdio municipal parlar-ne. Cosa que lògicament provoca protestes com la que m’ha arribat aquest matí per correu, de la Revista Som-hi, on s’explica que ‘des de la plataforma s’ha lamentat que Ràdio Malgrat els anunciés, després que el divendres 19 de març Malgrat Decideix parlés per primera vegada a l’emissora, que les altres dues intervencions i el debat que en un principi s’havia pactat que oferiria la ràdio municipal ja no es farien. La plataforma ha presentat una instància dirigida a l’alcaldessa amb l’objectiu de trobar una sortida a la cobertura de Ràdio Malgrat. En el marc d’aqusta discussió, el periodista malgratenc Jordi Martínez ha afirmat que avui en dia, i gràcies a Internet i les noves tecnologies, ‘tots som mitjans de comunicació”.

Vicent Partal

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163068

La xerrada “Consultes populars, sí o no?, celebrada aquest diumenge 21 de març a la biblioteca La Cooperativa, ha reunit una vuitantena de persones. Davant el públic assistent, el director de VilaWeb, Vicent Partal, i el director del grup editorial Enderrock, Lluís Gendrau, han parlat sobre les consultes populars i la independència de Catalunya.

Al llarg del col•loqui, Gendrau i Partal han insistit en la importància de poder decidir i en la llibertat de les persones. Segons Gendrau, “avançar i dir allò que penses és un dret necessari, un dret imprescindible”. Pel director d’Enderrock, però, si es vol decidir, cal que la població es mobilitzi: “Si algú vol que les coses canviïn, o que caminin, hi ha de participar”.
Per la seva banda, Vicent Partal ha destacat que el fet de tenir una Catalunya independent significaria ser un país lliure: “La independència és la llibertat. Si no vivim en independència, vivim com esclaus”. Partal ha afegit: “Si la independència comporta desavantatges, jo voto per ser independent també”. En aquest sentit, i en referència als avantatges i inconvenients d’una Catalunya independent, Partal ha afirmat que la llibertat sempre és positiva, i que “la independència comportaria grans avantatges econòmics i culturals i s’acabaria amb una situació de minusvaloració [de Catalunya]”. Pel que fa als possibles avantatges i inconvenients de Catalunya, Gendrau s’ha mostrat proper al punt de vista de Partal: “Estaríem millor? No ho sé, potser estaríem pitjor, però en tot cas ho hauríem decidit nosaltres. Cada vegada que hi ha una iniciativa popular s’avança. Ara estem davant la possibilitat d’un canvi històric, i això val la pena”.
Partal, que considera que la independència catalana és “factible” i es pot proposar com a “objectiu a curt termini”, ha afirmat que la Llei de Consultes Populars aprovada recentment pel Parlament servirà per “aplanar encara més el camí”. Segons Partal, un cop celebrades les consultes arreu de Catalunya, caldrà “un Parlament que proclami la independència, i per això cal triar bé a l’hora de votar”. El director de VilaWeb, que ha remarcat que el procés d’independència d’un Estat és “un procés polític, i no administratiu”, ha insistit en la importància del referèndum que se celebrarà a Malgrat aquest 25 d’abril: “Cada pas que es fa és molt important. En aquest referèndum és on hem de demostrar que estem disposats a donar el pas. No podem demanar al Parlament que doni el pas i nosaltres quedar-nos a casa”.
Els efectes que la crisi econòmica actual pot tenir en les consultes sobre la independència ha estat un altre dels aspectes tractats durant la xerrada. En aquest sentit, Gendrau ha remarcat la necessitat de comptar amb infraestructures suficients i una indústria cultural i informativa potent, i també ha insistit en què allò important és la capacitat de decidir de la ciutadania: “Si podem administrar els nostres recursos, serà el súmmum. Podem ser capaços de planificar el nostre futur”. Per Partal, Catalunya pateix la crisi econòmica i també espoli, i la independència seria una via per a poder invertir aquí els impostos de la població catalana: “Volem que Catalunya sigui un dels Estats on es visqui millor del món, i això es pot aconseguir si acabem amb l’espoli”.
La cobertura informativa feta per Ràdio Malgrat sobre l’organització de la consulta popular ha estat un altre dels aspectes tractats en el col•loqui. Des de la plataforma s’ha lamentat que Ràdio Malgrat els anunciés, després que el divendres 19 de març Malgrat Decideix parlés per primera vegada a l’emissora, que les altres dues intervencions i el debat que en un principi s’havia pactat que oferiria la ràdio municipal ja no es farien. La plataforma ha presentat una instància dirigida a l’alcaldessa amb l’objectiu de trobar una sortida a la cobertura de Ràdio Malgrat. En el marc d’aqusta discussió, el periodista malgratenc Jordi Martínez ha afirmat que avui en dia, i gràcies a Internet i les noves tecnologies, “tots som mitjans de comunicació”.
Finalment, des de la plataforma s’ha recordat que el cap de setmana del 27 i 28 de març es podrà votar anticipadament, i s’ha fet una crida a tots els ciutadans i ciutadanes a adherir-se a la plataforma, tant a nivell individual com pel que fa a les entitats.

NO PODIA SER D’ALTRA MANERA!

Quan els iniciadors de la consulta popular per a la independència van proposar a som-hi!, la seva col•laboració, vàrem acceptar. No podia ser d’altra manera!

Una de les voluntats d’aquesta revista malgratenca, ja des dels seus inicis, és la de ser una finestra oberta on els malgratencs puguin expressar les seves opinions. Ens sembla que amb els més de 32 anys que sortim publicats, s’ha demostrat abastament.

Ara doncs, que es tractava de dur aquesta expressió a cotes més àmplies, no podíem dir que no, hauríem traït l’ésser de la revista.

Quedi clar que no es fa només des de l’obligació d’ajudar –que també–, sinó que ho fem des de la convicció que una millor llibertat per al nostre país ens convindria, milloraria la nostra vida, i la relació amb els conciutadans de Catalunya, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.

Per això hi ens hem implicat, col•laborant en la comissió de comunicació i premsa, i donant la nostra legalitat perquè s’hi aculli la plataforma ciutadana “Malgrat Decideix”, de cara a les entitats supramunicipals i institucions.

Aquesta col•laboració s’ha de veure, doncs, com un profund acte democràtic, de resposta a una iniciativa popular, i una manera de servir el nostre poble.

Hem sentit moltes vegades aquella frase de què: “No comparteixo les teves idees, però estic disposat a tot perquè les puguis defensar”. Frase, dit sigui de passada, que omple la boca de molts demòcrates, però que tractant-se d’aquest afer (el de la independència de Catalunya), critiquen, vilipendien i criminalitzen.

Nosaltres, que compartim aquestes idees, també som respectuosos amb els qui opinen altrament, i acceptem que tinguin una altra visió del futur pel nostre poble, i també poden expressar llurs opinions, en aquest mitjà, o quan arribi el moment de la consulta. I encara afegiríem, que no només hi tenen dret, sinó una certa obligació, com a part de la ciutadania, i davant la proposta que els han fet altres ciutadans.

Les nostres autoritats i representants al Consistori també s’han posicionat, i amb tot el dret, uns hi estan a favor i altres en contra. No podem negar que ens hauria agradat que fos l’Ajuntament qui estigués al capdavant d’aquesta iniciativa, però cal respectar l’opinió de cada un dels membres del Consistori, al qual cal reconèixer la disponibilitat a que es celebri la consulta, oferint locals disponibles i alguns mitjans. No podia ser d’altra manera!

som-hi!